06 de juny de 2019
06.06.2019

rebel·lió o sedició

06.06.2019 | 06:30

n les primers sessions del macrojudici, Rosa Mª Seoane, advocada de l'Estat, feia el paper de la trista figura. Marchena no li'n deixava passar ni una. Amb el temps ha anat guanyant tremp. Abans-d'ahir va haver-se-les amb la cúpula de la Fiscalia de l'Estat, que acusa els empresonats del delicte de rebel·lió (invisible a Alemanya). Ella ho feia per sedició. Els fiscals li van venir a dir que no sortís amb estirabots, que eren dos delictes diferents: un toca l'ordre constitucional i l'altre l'ordre públic. Ella els deixà argumentar tot el matí i a la tarda fou el seu torn. Perquè s'entengui, segons l'art. 472 del Codi Penal: «Son reus del delicte de rebel·lió els que s'alcin violentament i pública per a qualsevol dels fins següents: 1.Derogar, suspendre o modificar totalment o parcial la Constitució [...] 5. Declarar la independència d'una part del territori estatal». Als empresonats els encolomen els supòsits 1r i 5è. En canvi, l'art. 544 diu: «Són reus de sedició els que, sense estar compresos en el declite de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

L'alçament i la publicitat són iguals en ambdós delictes; difereixen entre la violència i el desordre. Seoane, veritable poll ressuscitat, creu que el 20-IX es va impedir la feina d'una lletrada judicial i li encaixa més la sedició que la rebel·lió. Per a ella, si d'una banda hi va haver una voluntat tumultuària d'impedir el compliment de la llei i l'execució de resolucions judicials, de l'altra la resistència que hi va haver als col·legis l'1-O o a la seu d'Economia el 20-IX no era la violència necessària per a cap rebel·lió. Segons Seoane, els testimonis i experts que han passat pel judici no han acreditat aquesta violència, ni per la intensitat que hauria de tenir ni perquè fos un «element nuclear i estructural per assolir els objectius». La noia fa cas d'un expert mundial com Jean Paul Lederach i de la sentència de Slesvig-Hölstein. I posa Marchena en un destret, perquè al TS sura el dubte d'una sentència per sedició, rebel·lió o conspiració per a la rebel·lió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook