01 de juny de 2019
01.06.2019

Els desmentits de les imatges

01.06.2019 | 06:30

Els passats dimarts i dimecres, amb restriccions (sense comentaris ni contrastar amb declaracions,) per fi es van poder visionar vídeos de la brutalitat policial de l'1-O. Marchena va voler aparentar màniga ampla. Podien els votants filmar la policia i la policia els votants? Segons la Llei de seguretat ciutadana (la llei Mordassa del 2015) només es poden utilitzar videocàmeres mòbils per part dels agents policials per tal d'enregistrar persones, llocs o objectes, si estan legalment autoritzades. Per això els advocats demanaren inicialment qui en portava, de càmeres: volien saber l'origen dels enregistraments; si estaven fetes per mòbils personals dels agents podrien no tenir validesa. Per la seva banda, els ciutadans podem enregistrar i fotografiar els agents, però no podem emprar les seves imatges en cas de posar en perill la seva seguretat personal o familiar o, en risc, l'èxit d'alguna operació. Marchena va voler ser flexible i, vist que per això va preservar la publicitat dels rostres dels agents en la prova testifical, va permetre imatges oficials i imatges de mòbil dels acusadors i, també, de tota mena per part dels defensors. S'estalvià que les acusacions posessin en dubte les imatges captades pels particulars i penjades a la xarxa (consten a la causa com a prova de descàrrec) amb l'excusa d'haver posat en risc la seguretat dels agents i les seves famílies o la mateixa operació. Dimecres, sobretot, davant dels vídeos, a la sala dominava un silenci d'estupor eloqüent. I això que s'hi parlava en català (per a la majoria, incomprensible). Sortosament, una persona, en castellà, a l'Escola Projecte, interpel·lava un agent: «Com vols que em senti espanyol si ens tracteu així?». Resultà un vídeo paradigmàtic com tants d'altres on es veia com colpejaven els antiavalots, gent tirada a terra, persones ensangonades? A la sala alguns era la primera vegada que veien aquelles imatges. Resultaven incòmodes, vergonyoses. El silenci es podia tallar amb un ganivet. Cap agent de les FCSE havia acceptat en el moment de la seva declaració que ataquessin la gent sense haver-hi parlat abans i mostrar l'ordre judicial; amb les imatges, quedaven desmentits. A Sant Iscle de Vallalta, un escamot d'antiavalots arrencava a córrer i escometia tothom, escut i porres al rest. I el pitjor: mitja hora després, aquelles imatges eren a les pantalles de les TV.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook