El judici del procés va viure una lenta i avorrida jornada en la qual el tribunal va assistir a un reguitzell d'enumeracions de documents sobre la causa i en la qual les defenses van intentar aprofitar un error de la Fiscalia en deixar-se fora de la seva llista bona part de la prova proposada. Quan tot apuntava que començaria la visualització dels vídeos, tan desitjada per unes defenses àvides per combatre el relat violent de les acusacions, el president del tribunal, Manuel Marchena, va deixar clar ja des de primera hora que ahir no es veurien imatges, quelcom que situava la sessió en un terreny dens i tècnic protagonitzat per la hipnòtica relació de documents i números que esgotaven fins i tot els propis oradors.

Feia l'efecte que el propi Marchena no ho suportaria, com ha succeït amb algunes parts i acusats, però, mentre les defenses es perdien en l'enumeració dels seus documents, el jutge demanava «anar una miqueta més a poc a poc» per poder prendre nota. No va minvar ni una mica la seva atenció, malgrat que l'escenari apuntava a això.

El costum assenyala que les parts solen alliberar el tribunal de la lectura de la prova documental proposada, però Marchena va plantejar un format que va generar interrogants. La intenció del tribunal era que les parts donessin lectura i exposessin el sentit de la prova -només documents, no vídeos- per poder impugnar-la, però cadascun la va entendre a la seva manera, o almenys les acusacions. Només així s'entén que la Fiscalia seleccionés diversos documents dins la seva llista deixant entendre a algunes defenses que allò que no esmentava era perquè hi renunciava. Després va arribar el moment més surrealista de la jornada.

Va ser quan l'advocada de l'Estat Rosa Seoane va començar a llegir resignada les 92 pàgines de la seva prova documental malgrat haver intentat sense èxit dues vegades evitar-ho. Seoane llegia un document que estava a la taula de cada lletrat. Ho feia mecànicament. De tant en tant s'aturava per beure aigua. Feia ja una hora que llegia quan Marchena va apel·lar al recés, un dels més desitjats fins ara per tots els assistents al judici. Li quedaven encara 64 pàgines per llegir.

Mitja hora després, l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, va donar aire a Seoane -i a la resta de la Sala- en demanar al tribunal que no calia que continués llegint per ser «dilatori», al mateix temps que va deixar clar que no considerava que la no lectura de tot el documental de la Fiscalia impliqués la renúncia de la prova. La resta de les defenses van seguir el seu exemple a mitges.

Després d'impugnar documents de les acusacions, especialment aquells que provenen d'altres jutjats, les defenses van dir que entenien la maniobra de la Fiscalia com una renúncia als documents que no havia enumerat i s'oposaven a donar-li un segon tràmit pari esmenar un error que bé podia ser un malentès. I després van exposar la seva prova, corregint alguns documents i emfatitzant d'altres perquè ja avui resolgui el tribunal sobre les impugnacions.