28 de maig de 2019
28.05.2019

Estrasburg nega que la suspensió del TC del ple posterior a l'1-O violés drets fonamentals

Forcadell i Puigdemont, entre d'altres, havien denunciat a l'alt tribunal que s'havien vulnerat els seus drets d'expressió, reunió i representació

28.05.2019 | 10:31
Estrasburg nega que la suspensió del TC del ple posterior a l'1-O violés drets fonamentals

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat la demanda de 'Fordadell i Lluís i altres v. Espanya', presentada arran de la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior a l'1-O per part del Tribunal Constitucional, declarant "inadmissible" el cas. Els demandats argumentaven que la decisió de suspendre el ple que estava previst pel 9 d'octubre havia violat els seus drets d'expressió, reunió i representació. L'alt tribunal amb seu a Estrasburg rebutja la vulneració de drets i estima que la decisió del TC era "necessària en una societat democràtica en particular per al manteniment de la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres". A més, recorda que el 10 d'octubre l'expresident Carles Puigdemont va fer finalment la seva compareixença i per tant, creu que la demanda per la suspensió del ple del 9 és "manifestament infundada".
Argumentació dels demandants

En el text registrat l'11 d'octubre per 76 demandants, entre ells l'expresidenta del Parlament Forcadell i l'expresident Carles Puigdemont, al·legaven que la mesura de l'alt tribunal espanyol el 9 d'octubre va suposar una "greu infracció" dels drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de lliure reunió, recollits en els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans. En aquest sentit, argumentaven que la decisió dels magistrats del Constitucional vulnera els seus drets d'expressió i representació i els dels votants que van participar en el referèndum de l'1-O.

El ple recorregut pel PSC


El ple havia de celebrar-se el dia 9 d'octubre a les deu del matí, segons havia acordat inicialment la Mesa del Parlament. El llavors president Carles Puigdemont havia de comparèixer a petició de Junts pel Sí i la CUP per valorar els resultats del referèndum de l'1-O i els seus efectes, d'acord amb la Llei del Referèndum.

El PSC va presentar un recurs al TC en què al·legava que tant el referèndum que s'havia convocat com la mateixa llei estaven suspeses pel TC, entenent que l'admissió a tràmit de la iniciativa de JxSí i la CUP suposava "ignorar expressament la suspensió acordada pel TC" en tant que fan referència a la llei suspesa. A més, s'alertava els magistrats que durant el ple es pretenia "procedir a la declaració formal d'independència".


Suspensió del TC


El 5 d'octubre els magistrats van decidir aplicar l'article 56.6 de la Llei Orgànica del TC i suspendre la convocatòria del ple adduint la "urgència excepcional" que recull aquest article. La justificació: que el ple "produiria un perjudici d'impossible o molt difícil reparació" que en el cas que no se suspengués cautelarment "faria perdre la finalitat del recurs d'empara" del PSC.

Per altra banda, l'alt tribunal va avisar en una ?notificació a Forcadell i els membres de la Mesa de les "eventuals responsabilitats, inclosa la penal" en les que podien incórrer si no atenien la suspensió.

Celebració del ple


Després de la decisió del TC, els socialistes van matisar que no demanaven suspendre el ple sinó suspendre la compareixença de Puigdemont per fer referència a una llei suspesa.

Finalment, el ple va celebrar-se el 10 d'octubre, dia en què Puigdemont va "assumir que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república" proposant immediatament després que el Parlament suspengués els efectes de la declaració d'independència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook