Avui, de nou el macrojudici. Marchena després de l'elèctrica sessió del 14 de maig, la 44a, va voler va parlar amb advocats i fiscals, diuen que per distendre la situació. De fet, els va dir que avui acabaria la prova testifical i, si es podia, seguiria avui o demà amb la pericial. La setmana vinent serà la de la prova documental. També va avisar: es veuran els vídeos sol·licitats per acusació i defenses (i aquelles parts que una banda demani si l'altra la volia amagar), però res de comentaris. Era d'esperar. Deixar-los visionar durant les declaracions testificals haurien estat devastadors; ara procurarà reduir tant com pugui el seu efecte. Marchena estava nerviós: tenia uns electes amb immunitat i observadors internacionals fiscalitzant-lo. Per això, abans-d'ahir deixà recollir l'acta als electes, i ahir van ser a les cambres, amb el Reglament del Congrés i el 384bis de la LEC com una espasa de Dàmocles al damunt. Marchena deixà que les meses del Congrés i el Senat (teledirigides abans) li fessin la feina. I tard o d'hora, amb informes jurídics i tot, segons filtracions del PSOE, l'hi faran. A cap parlament europeu seria pensable que el legislatiu permetés intrusions del judicial, però Spain is diferent! I amb 4 diputats suspesos (i sense vot delegat ni telemàtic; el Reglament no els permet), a Sánchez la majoria absoluta li baixa a 174 escons, la suma de PSOE (123)+UPodem (42)+PNB (6) +CC (2)+PRC (1). No li calen vots sobiranistes d'enlloc ni que els suspesos assisteixin a la seva investidura. Marchena ja sap que ha fet massa vessades: corregir testimonis (sense base legal per fer-ho: alcalde de Sant Julià de Ramis), reconsiderar la impertinència d'alguna pregunta (cas de M. Roig), declarar impertinents no pas preguntes (cosa normal), sinó respostes (cosa anormal: no menystenir testimonis o no tractar-los amb prou respecte com va fer amb la filòsofa Marina Garcés), fer comentaris a les decisions dels advocats (el cèlebre «¡ Mucho mejor!»). Si algú havia de retrinxar els drets polítics fonamentals dels electes i els dels seus votants, que fossin les cambres. I han engolit el marro. Uf! El diàleg amb Catalunya de Sánchez és que dos catalans presideixin les cambres per prohibir parlar-hi en català. Només falta l' Iceta ministre de relacions territorials.