El president de la Generalitat, Quim Torra, va apel·lar davant del jutge a la llibertat d'expressió i es va escudar en la falta de competències de la Junta Electoral per ordenar-li retirar els llaços, en una compareixença que ha afrontat acompanyat pel seu Govern i per la cúpula política de l'independentisme.
Amb prou feines 45 minuts va durar la declaració de Torra davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos, que l'investiga per un delicte de desobediència arran de la querella de la Fiscalia que l'acusa de desoir l'ordre de la Junta Electoral Central de treure els llaços grocs dels edificis públics, símbols que el president va acabar retirant fora de termini, després de recórrer sense èxit al Tribunal Suprem. En la seva compareixença, Torra va accedir a contestar les preguntes del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, -no així a les de l'acusació popular exercida per VOX- i ho va fer per qüestionar l'ordre que li va donar la Junta Electoral Central de retirar els llaços en la campanya del 28-A.
Per al president de la Generalitat, que ahir va anunciar que no acudiria al TSJC a defensar-se, sinó a «acusar l'Estat espanyol», la Junta Electoral Central no tenia competències per obligar-lo a retirar els símbols de suport als polítics presos- segons Torra era a la Provincial a la que corresponia fer-ho- i, a més, l'ordre que va dictar era imprecisa, van assenyalar fonts jurídiques. En la declaració, que segons les mateixes fonts va transcórrer amb cordialitat, Torra va invocar la llibertat d'expressió i els drets humans que segons el seu parer simbolitzen els llaços grocs, més enllà dels partits polítics. Després de l'interrogatori, l'expresident català va abandonar el Palau de Justícia i, aclamat pels centenars de persones que es van concentrar davant l'edifici en les mobilitzacions convocades per l'ANC i Òmnium per donar-li suport, es va dirigir al Palau de la Generalitat per comparèixer davant els mitjans.
«Maniobra política»
Des de la Galeria Gòtica del Palau, el president català va elevar el to de les seves manifestacions davant del jutge i s'ha proclamat víctima d'una «maniobra política» per a fer-lo seure al banc dels acusats, davant la qual, va dir, no «defallirà».Després de recalcar que està disposat a pagar «el preu que calgui» per defensar la llibertat d'expressió, Torra va carregar contra la Junta Electoral i li va retreure que actuï «amb parcialitat manifesta i clara intencionalitat política»: segons la seva opinió, hem passat «de la Fiscalia t'ho afina a la Junta Electoral t'ho afina».
«El que presideix de la Generalitat no pot defallir mai en la conquesta de drets i llibertats, i si la democràcia espanyola no aguanta aquesta defensa, pagaré el preu que calgui», va insistir Torra, que va reivindicar que «no es pot obeir una ordre injusta i il·legal que conculqui drets fonamentals».
A la seva cita davant del jutge, Torra va acudir abonat pel president del Parlament, Roger Torrent, els consellers del seu Govern -amb l'excepció de la titular de Justícia, Ester Capella -, dirigents de JxCat, ERC i la CUP, els líders de l'ANC, Òmnium, l'ACM i l'AMI i alcaldes sobiranistes, en una imatge d'unitat de l'independentisme davant les ofensives judicials. Lluny, això sí, del bany de masses que va viure l'expresident català Artur Mas el 2015, quan va acudir a declarar com a imputat pel 9-N.
