La Fiscalia va demanar a la jutgessa de l'1-O que processi també per un delicte d'organització criminal 28 investigats a Barcelona pels preparatius del referèndum, entre ells diversos ex-alts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En un escrit presentat davant la titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, la Fiscalia de Barcelona proposa ampliar els delictes pels quals la magistrada va processar 30 investigats pels preparatius de l'1-O, que fins al moment incloïen malversació, prevaricació, desobediència, falsedat documental i revelació de secrets.
En concret, la Fiscalia planteja acusar per organització criminal diversos exalts càrrecs del Govern processats, com Antoni Molons -secretari de Difusió-, Joaquim Nin -secretari general de Presidència-, Jaume Clotet -director general de Comunicació-, Josep Ginesta -secretari de Treball-, Francesc Sutrias -director general de Patrimoni- i Aleix Villatoro -secretari general de Relacions Internacionals i Exterior.
El ministeri públic també demana atribuir aquest delicte, penat amb fins a vuit anys de presó, a la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, al director de Màrqueting de la Corporació, Martí Patxot, així com als directors de TV3, Vicent Sanchis, i de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que van ser investigats per desobediència.
Mantenir el full de ruta
Segons la Fiscalia, la conducta dels processats per organitzar el referèndum «ha estat conjunta i coordinada», de manera que, davant les resolucions del Constitucional que ordenaven suspendre el referèndum, han mantingut el full de ruta que tenien marcat «cadascun en l'àmbit de les seves competències i responsabilitats».
En el seu escrit, la Fiscalia sosté que en el cas d'aquests 28 investigats, entre ells també la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal -processada per malversació, desobediència i falsedat documental-, concorren els requisits de jerarquia, repartiment de papers i vocació d'estabilitat o permanència en el temps que exigeix el delicte d'organització criminal.
Per a la Fiscalia, «aquest complex de persones amb organigrama i planificació prèvia, proveïdes normalment amb mitjans adequats als fins delictius proposats, fa que resulti més difícil a l'Estat lluitar contra aquestes xarxes perfectament estructurades, que al seu torn realitzen, lògicament, operacions de més envergadura».
Els fiscals creuen que va existir una jerarquia a causa de la«participació del president de la Generalitat», processat per rebel·lia en la causa del Suprem, «del seu vicepresident (també acusat) i d'alts càrrecs de la Generalitat (consellers també acusats en el mateix procediment)».
«Repartiment de papers»
També va haver-hi «jerarquia, pluralitat i repartiment de papers», atès que, segons la Fiscalia, la jutgessa va sostenir en la seva ordre de processament que els investigats van delinquir presumptament «dins els seus respectius àmbits d'actuació, seguint les directrius marcades pels diferents departaments de la Generalitat».
A més de demanar que s'incorpori el delicte d'organització criminal, el ministeri públic també sol·licita que s'atribueixi a diversos dels processats delictes dels quals la jutgessa no els va acusar, especialment per desobediència.
Aquest és el cas per exemple del director del Diplocat, Albert Royo, a qui la jutgessa va processar pels delictes de malversació i falsedat documental i per a qui la Fiscalia pretén ara que també se l'acusi d'organització criminal, prevaricació i desobediència. En el seu escrit, el ministeri públic sol·licita que s'arxivi la causa contra tres dels trenta processats.
