Ahir, en el macrojudici, Marchena estava més irascible que mai. Com Llarena es basarà en l'art 384 bis de la LEC per no deixar en llibertat els empresonats ni suspendre el judici en detriment de l'art 753. La seva carrera... en joc. No li agradava sentir Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC (majoritari de mestres) i de la plataforma Escoles Obertes, explicar que l'objectiu era que els centres no fossin clausurats la vigília de l'1-O. Primer tall de Marchena. El 20-IX va ser convocat a Economia per la Intersindical Alternativa de Catalunya, a concentrar-se contra la repressió del dret legítim d'autodeterminació i no pas per impedir cap actuació judicial.

L'1-O votà a la biblioteca de Calella: ningú no havia prohibit el dret de vot. I encara explicà les diferències entre l'aturada de país del 3-X, promoguda pel la Taula per la democràcia, i la vaga, fomentada pels sindicats, dos dels quals no eren independentistes. Però amb qui se les va tenir Marchena fou amb la filòsofa Marina Garcés, membre d'En peu de pau. El 20-IX va ser a Economia a títol individual, on va veure molta gent tranquil·la i serena, tot i la perplexitat.

Quan Salellas li demanà per l'1-O, volia explicar que la nit abans no va anar enlloc, perquè estava engripada, però Marchena la tornà a tallar: no li interessaven els seus processos gripals. L'1-O, a Catalunya Ràdio, en veure les primeres càrregues, tots estaven estupefactes i ella quedà al·lucinada. Nou tall de Marchena. No li interessaven al·lucinacions ni valoracions personals. (Garcés portava uns apunts, que li obligà a retirar, tot i que abans d'entrar havia demanat si els podia tenir.) «És que...» «No em repliqui!». Votà a l'Infant Jesús, on les FCSE no havien gosat carregar (era un centre de propietat privada).

Salelles aconseguí que comentés tres dels decàlegs d'En peu de pau, però explicar comportaments en temps de revolta i subratllar el pacifisme català era massa. Nou tall i nova protesta de l'advocat per barrar-li el dret de defensa. «Protesti, protesti!», li digué, sense deixar-li argumentar la protesta. Salelles sabia que el tenia a les cordes: «Doncs no faré cap més pregunta!». I Marchena cau a la trampa i deixa anar: «Molt millor!». Cap dels acusadors gosa fer una sola pregunta al testimoni.