La jornada d'ahir també es va centrar en el setge a la Conselleria d'Economia el 20-S, on van estar tant l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, com l'històric diputat de CDC Joan Vallvé, candidat a les europees per la llista de Puigdemont. Tots dos van aprofundir en el caràcter pacífic i «festiu» de la convocatòria, que mai no va tenir la intenció, segons Vallvé, de «coaccionar i intimidar el Poder Judicial» ni impedir el registre.

Una protesta que Boya no volia desconvocar, cosa que va ser objecte de discussió amb l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, que «estava convençudíssim» que havien d'acabar la concentració, com finalment van fer. Abans, els Jordis (Sànchez i Cuixart) li van demanar a ella i a la seva companya de partit Eulàlia Reguant que es dirigissin als «joves més entusiastes» per deixar-los clar que la protesta havia ser pacífica, moment en el qual es van enfilar als cotxes de la Guàrdia Civil en veure que podien ser «un bon faristol» perquè els veiessin, donada la seva «estatura».

El paper de Barcelona

Més enllà de les protestes relacionades amb els escorcolls del 20-S, el tribunal també va escoltar la versió d'alguns testimonis sobre l'1-O, com el llavors tinent d'alcalde de Barcelona i diputat electe per En Comú Podem, Jaume Asens, que va defensar que l'Ajuntament va donar suport a la convocatòria perquè havia deixat de ser un referèndum per passar a ser un exercici de mobilització amb «aparença» referendària.

Segons Asens, l'Ajuntament va promoure el vot perquè era una manera de pressionar el PP, partit del Govern central, per restablir el diàleg.