Les defenses del judici del procés van centrar els seus esforços a combatre l'acusació de malversació de nou acusats amb els testimonis d'alts càrrecs de la Generalitat que van negar l'existència de contractes públics per a l'1 -O, que al seu judici no va causar «cap perjudici» en els comptes catalans.

Són l'exdirector del gabinet jurídic de la Generalitat i la directora general de Contractació, Francesc Esteve i Mercè Corretja, respectivament, que van donar suport a la versió d'alguns acusats pel que fa a l'absència de partides públiques per a l'organització del referèndum, declarat il·legal.

«No existeix contracte formal específic per a activitats de l'1-O, ni afectació pressupostària, ni reserva de crèdit, ni factura pendent», va assegurar Esteve, investigat per un jutjat de Barcelona, que va anar desgranant un a un els contractes en els quals la Fiscalia veu indicis de malversació.

Ni en la campanya Civisme, que va quedar deserta perquè les adjudicatàries van renunciar; ni en el registre de catalans a l'exterior, que va desvincular completament de l'1-O; ni en els anuncis de les vies del tren difosos per mitjans públics catalans; ni en els encàrrecs a l'empresa postal Unipost, la Generalitat va destinar un sol euro públic al referèndum, segons Esteve.

Com va fer Jordi Turull, exconseller de Presidència del que depenia Esteve, el testimoni va posarèmfasi que els anuncis de les vies tenien caràcter «gratuït» en formar part d'un acord marc, malgrat que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segueix reclamant 2 factures d'un import total de 112.747 i 223.396 euros.

Factures nul·les

Tot i així, després d'un estudi jurídic, la Generalitat va declarar nul·les les factures perquè es van enviar per correu electrònic sense fer servir la plataforma pertinent, encara que no va esmentar si es va donar oportunitat a la Corporació d'enviar-les segons la forma establerta.

La Generalitat també tenia un contracte marc amb Unipost i, segons Esteve, no hi ha cap factura o reserva de crèdit relacionada amb aquesta empresa postal ni amb cartelleria, sobres o paperetes de l'1-O.

Per Esteve, les «factures proforma» emeses per Unipost van ser «vista a ulls de la Generalitat com pressupostos» i «no és un encàrrec formal», tot i que segons la Guàrdia Civil sí que hi va haver diverses notes de lliurament amb el segell de la Generalitat que per als investigadors constitueixen una comanda oficial. En un to menys polític i més tècnic, Mercè Corretja també va negar l'existència de contractes públics per a l'1-O i ha restat validesa a l'intent d'Unipost de cobrar una factura al departament de Treball perquè es va servir d'una nota de lliurament que «formalment no complia els requisits necessaris». A més de a Treball, l'empresa postal va generar una seqüència de factures que van quedar en suspens en quatre conselleries.

Autorització a Palamós

L'exsecretari d'Infraestructures i expresident de de Ports de la Generalitat, Ricard Font, va defensar al Suprem que el Port de Palamós no va rebre cap petició formal per atracar el vaixell Moby Dada (conegut com a «Piolín») i que, tanmateix, no complia els requisits operatius per permetre atracar. Va assegurar que ningú va comunicar que era un buc d'Estat i que, per contra, només van tenir «un comentari» del consignatari que demanava permís per atracar 20 dies per reparar cabines.

Segons els càlculs de la Generalitat que va oferir la secretària general d'Educació, Nuria Cuenca, els danys en col·legis públics per l'actuació policial van ascendir a 268.000 euros, desperfectes que no es van atribuir a l'acció dels votants d'impedir l'entrada als agents.