a vam ressenyar que dilluns al matí, que en el macrojudici, causà una certa sorpresa la declaració de l'excap de l'àrea de la BRIMO (Brigada Mòbil d'antiavalots) a Barcelona, l'intendent TIP 5422, que admeté estar investigat per la denúncia d'un gironí detingut durant les protestes pel dia de Constitució a Girona. Es tractava de Carles Hernàndez, un individu polèmic, que amb una porra extensible i sense casc, va agredir els manifestants contraris a una concentració de Vox, el passat 6-XII, a Girona. (Sortosament ha estat ascendit a sotscap de la comissaria general d'informació, i rellevat per X. Amorós: promoveatur ut removeatur.) Va dir que l'actitud de Jordi Sànchez inicialment va ser «altiva i prepotent», tot i que després va col·laborar i el va ajudar molt. Segurament tot estava preparat per l'advocat Melero. Alguns periodistes d'aquí i de sota l'Ebre van pensar que era una bufetada a l'advocat Pina, el defensor de Sànchez, i per això, l'endemà, aquest hauria tocat el nas a Melero fent dir als seus testimonis que els ME s'estaven als col·legis com estaquirots, passivament. Res menys cert. Molts testimonis asseguraren que els ME estaven ben actius. A més, el sots-cap de l'àrea de la BRIMO, amb TIP 10.667, subordinat directe de l'anterior, a diferència del seu cap, admeté que hi havia un passadís fet pels voluntaris per facilitar al camí cap a la Conselleria d'Economia, palesant que el seu cap volia el protagonisme d'una vedet. A la tarda, després de la declaració del ME amb TIP 5.834, Cap dels serveis especials i de contrainformació d'escortes, que confirmà l'actitud pacífica dels concentrats i la viabilitat del passadís, Pere Miralles, graduat en seguretat, bomber i un dels organitzadors del 20-IX, explicà amb detall la col·laboració de Sànchez. Seguiren Antoni Morral i Jordi Vilarasau, tots dos del secretariat de l'ANC, que exoneraren Cuixart de qualsevol responsabilitat individual (l'ANC funciona assembleàriament) i, després d'un recés, declarà Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya. Alguns jutges es queixaren a Marchena (de la jornada es deduïa l'exoneració dels Jordis i el pacifisme de la concentració del 20-IX) i ho pagà Marina Roig: la tallà tres vegades. El TS no estava disposat a escoltar proclames sindicalistes! Fins allí podien arribar...