hir continuaren declarant en el macrojudici els ciutadans apallissats en diferents col·legis electorals l'1-O. Als fiscals no els agradava gens sentir els seus relats. A l'institut Pius Font i Quer de Manresa, segons Joan Porras (l'estudiant conegut com «Joan Bona nit!» de Lledoners), els ME, després de parlar amb tres advocats, es van endur les urnes sense violència; és a dir, van complir amb el «dispositiu unitari» (en contra, un cop més, de Pérez de los Cobos). A l'escola El Castell de Dosrius van tirar a terra i arrossegar la declarant Virgínia Martínez, a la qual van enregistrar sota amenaça: « ¡Esta se va a enterar!». La gent es planyia amb laments. Pitjor: allí mateix, quan, només d'arribar els agents, l'alcalde va voler parlamentar, l'atropellaren, segons Carme Budé. A Canyamas, segons Pere Sitjà, acularen contra la paret els presents al centre de votació i separaren les dones; quan va voler ajudar una noia que anava amb crosses caiguda, un agent es quedà amb la seva camisa a les mans, el pegà amb la porra al cap, a l'espatlla i cuixa i i ventà coces al ventrell de la cama. Al Servei Municipal d'Ocupació (SMO) Sant Narcís de Girona, els agents policials van deixar els Bombers calents de veritat, segons Martí Carreras; quan es demanà parlar amb algun comandament se'ls respongué que no era el moment. Al col·legi Víctor Català de Barcelona, a Pere Font, assegut a terra, el van alçar pels testicles i el van deixar anar a terra; a un company el van alçar per les orelles. Tractaven els ciutadans com si fossin sacs de patates.
Davant d'aquest panorama indigest, l'estratègia fiscal era més aviat pobra i repetitiva: qui li va notificar el centre de votació? Què feien els ME? Els dirigents polítics instaven a votar? No sabia que estava prohibit? No sabia que els agents complien una ordre judicial del TSJC? La Fiscalia es trobava en fals: els sorprenia que la gent visqués el referèndum de manera il·lusionant i festiva. Els centres de votació eren els de sempre i no calia que ningú instés a votar. I deixaven anar l'ham per pescar incauts (una cosa era que el referèndum fos prohibit i l'altre, suspès; complir l'ordre de la magistrada del TSJC volia dir fer-ho sense alterar «la convivència ciutadana». Però, d'això, se n'oblidaven.
