Diversos jutjats de Madrid van permetre ahir a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i als exconsellers Clara Ponsatí i Antoni Comín presentar-se a les eleccions europees del dia 26 en estimar que no els ho impedeix el fet que estiguin en situació de fugits de la justícia espanyola.
Així ho van acordar els jutjats d'allò Contenciós Administratiu números 9 i 21 de Madrid en dues sentències en què estimen els recursos de Puigdemont i Ponsatí el primer i de Comín el segon contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'excloure'ls de la llista de Lliures per Europa (Junts) a les eleccions europees del 26-M.
D'aquesta forma els jutges segueixen el criteri fixat ahir pel Tribunal Suprem en l'acte en què va ordenar a aquests jutjats que siguin ells els que resolguin els recursos dels tres fugits, investigats per la seva participació en el procés d'independència de Catalunya, contra la resolució de la JEC i en el que els assenyala que «no concorre cap causa d'inelegibilitat» en ells. En el mateix sentit resol el Jutjat contenciós administratiu número 2 de Madrid, que ha estimat en una altra sentència el recurs de la pròpia coalició electoral Lliures Per Europa contra la decisió de la JEC.
Totes les sentències anul·len l'acord de la JEC, declaren el dret de Puigdemont, Ponsatí i Comín de formar part com a candidats de dit partit per a les eleccions del Parlament Europeu i ordenen a la JEC que dugui a terme la publicació de la candidatura incloent-los.
Els jutges recorden que la JEC va estimar parcialment les reclamacions formulades pel PP i Ciutadans en relació amb la candidatura presentada per Lliures per Europa que va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el passat 24 d'abril i va excloure Puigdemont, Comín i Ponsatí com a candidats.
I fan referència a l'acte dictat ahir pel Tribunal Suprem, que «ha marcat la direcció en què ha de resoldre's aquesta sentència».
Recorden que l'alt tribunal ha assenyalat que «el sufragi passiu és un dret fonamental que la Constitució reconeix a tots els ciutadans espanyols, de manera que només cap excloure en el seu exercici als que, de conformitat amb la Llei Electoral, es trobin incursos en causa d'inelegibilitat».
El Suprem va afegir que «entre les que es preveuen no figura la de trobar-se en rebel·lia, com es troben els recurrents».
Les sentències dels tres jutjats assenyalen que «en conseqüència en relació amb potser la qüestió més polèmica de l'assumpte» no poden entrar a decidir, «ja que ho ha decidit el Tribunal Suprem».
«Molt bona feina jurídica»
Per la seva banda, Puigdemont va anunciar ahir que emprendrà accions legals contra la Junta Electoral Central (JEC) per haver-lo exclòs de la candidatura, ja que finalment la justícia ha dictaminat que sí que es pot presentar als comicis. «Quan de manera clara ha quedat provat i demostrat que hi ha hagut una utilització i un abús de la llei, ho hem de defensar. Això no pot quedar impune», va afirmar en una entrevista de TV3.
Puigdemont va sostenir que per defensar la democràcia cal «assenyalar, treure les vergonyes i apuntar a la gent que fa una molt mala praxi» de la justícia, i va qüestionar la independència i les garanties de la JEC.
En aquesta línia, va assegurar ahir que el seu equip jurídic sap com «combatre i guanyar» les causes judicials, després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu 9 de Madrid hagi dictaminat que es pot presentar a les eleccions europees del 26 de maig.
En una publicació a Twitter recollida per Europa Press, va destacar que «hi ha una molt bona feina jurídica darrere de cada victòria aconseguida» i que utilitzaran aquest potencial per guanyar causes des de l'Eurocambra.
