04 de maig de 2019
04.05.2019

El jutjat contenciós de Madrid trasllada al Suprem la decisió sobre la candidatura europea de Puigdemont, Comín i Ponsatí

Argumenta que es volen evitar «possibles resolucions contradictòries» amb el recurs interposat al TS

04.05.2019 | 14:49
Comín, Boye, Ponsatí, Puigdemont, Trias i Talegón, a Brussel·les

El Tribunal Suprem serà l'òrgan que decidirà sobre el recurs presentat per Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí contra la seva exclusió de la candidatura europea de JxCat i pronunciar-se sobre si poden o no presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu del pròxim 26 de maig.

El jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Madrid, juntament amb els 9 i 21, on han recaigut recursos idèntics dels tres polítics catalans fugits, ha resolt elevar a la Sala Tercera del Tribunal Suprem la decisió que correspongui adoptar davant l'acord de la Junta Electoral Central que va excloure els candidats.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), els tres jutjats d'allò contenciós entenen que el Tribunal Suprem, al qual també van recórrer els demandants, s'ha de pronunciar perquè el recurs planteja qüestions que afecten tant la inelegibilitat dels candidats com la proclamació de les candidatures.

Assumptes, per tant, que es troben tan íntimament relacionats que ha de ser el Tribunal Suprem qui estableixi el criteri jurídic que ho resolgui.

Per tant, i amb la finalitat d'evitar possibles resolucions contradictòries, els tres tribunals d'allò contenciós administratiu han decidit elevar les actuacions a la Sala Tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem en estar coneixent el mateix recurs.

Ahir, la Fiscalia de Madrid va demanar que s'estimés el recurs de Puigdemont, Comín i Ponsatí contra la seva exclusió de la candidatura europea de JxCat, en la que ocupaven els números 1, 2 i 3, per considerar que es vulnera "el dret fonamental de sufragi passiu" que tenen els polítics fugits.

La JEC, sense unanimitat, va estimar que la llista era una "burla" a la llei per pretendre concórrer als comicis malgrat estar fugits de la justícia espanyola; i va al·legar que els tres incomplien la normativa electoral en no ser residents de les localitats on estan empadronats, quan la inscripció en el cens electoral és "un requisit indispensable" per exercir el dret al sufragi actiu i també al passiu.

Però per a la Fiscalia, esa interpretació restringeix el dret fonamental al sufragi passiu dels recurrents, quan la doctrina del Tribunal Constitucional "imposa el deure d'optar per la interpretació més favorable" a l'exercici dels drets fonamentals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook