Rosa Vidal, la interventora de la Generalitat processada per malversació en l'1-O, va al·legar davant la jutgessa que es va atenir als expedients que li remetia cada departament i que no tenia forma de saber si el Govern la «va enganyar» per «colar una despesa relativa al referèndum sota una partida diferent».

Vidal, com la resta dels 17 imputats per malversació per les despeses de l'1-O, va presentar un recurs davant la titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, contra l'acte que la processa pels delictes de malversació, desobediència i falsedat documental davant els indicis que va tractar d'impedir que es conegués el cost del referèndum.

En el seu recurs la interventora argumenta que ella mateixa «va bloquejar» la partida pressupostària de la Generalitat destinada a processos electorals, «amb la finalitat d'evitar que es pogués generar cap tipus de despesa en la matèria», una vegada va rebre l'advertència del Tribunal Constitucional.

La processada, defensada per l'advocat Daniel Pérez-Esqué, afegeix en el seu recurs que la Intervenció només pot tenir coneixement de «les despeses que prèviament es fiscalitzen, d'acord amb la documentació que obra en cada expedient administratiu i a la informació que facilita el departament».

Per aquest motiu, si es «va enganyar» la Interventora i es va pretendre «colar» una despesa de l'1-O sota una partida diferent de la que la processada havia bloquejat mitjançant «falses manifestacions» en l'expedient administratiu, Vidal no tenia forma de saber-ho, afegeix el recurs.

Informe de Montoro

En aquest sentit, l'escrit es remet a l'informe que en el seu moment va presentar l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro davant el Suprem, després de les manifestacions en els mitjans en què va afirmar que no li constava que s'haguessin destinat fons públics al referèndum d'independència.

A l'informe esmentat, afegeix el recurs, l'exministre detallava «quines són les funcions de la Intervenció i que els controls realitzats per aquesta tenen com a limitació la realitat fàctica i material dels expedients administratius i les pròpies factures».

Amb aquesta afirmació del Ministeri, la defensa creu reafirmada la seva tesi que no li correspon a la Intervenció «una funció investigadora o policial sobre la realitat material de la documentació que consta en l'expedient administratiu ni de la informació que facilita el Departament».

En aquest sentit, insisteix l'escrit que la Intervenció «informa i certifica d'acord amb la realitat comptable que consta en l'expedient» i si en aquest figurava «informació falsa», és una qüestió que no ha de dilucidar-se en el procés penal que investiga els preparatius del referèndum.

Ciutat de la Justícia

La jutgessa del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, va notificar ahir l'ordre de processament a 15 dels 30 investigats pels preparatius de l'1-O.

La trentena de processaments són en la seva majoria excàrrecs públics del Govern de Carles Puigdemont i alguns segueixen en la Generalitat, i se'ls atribueixen presumptes delictes de malversació de cabals públics, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. En declaracions a la premsa davant la Ciutat de la Justícia després de la notificació, l'advocada de diversos processaments, Judit Gené, va ressaltar que alguns estaven «disposats a contestar totes les preguntes» però que ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat van formular, i van respondre a les seves pròpies defenses. L'advocat Ramon Setó (que defensa quatre processaments, inclòs el secretari general de Treball, Josep Ginesta) va explicar als periodistes que la jutgessa va començar a fer, de manera «independent» a les declaracions, els requeriments de la fiança solidària de 5,8 milions d'euros per presumpta malversació. Va recordar que la fiança va ser recorreguda al·legant que ja es van pagar més de 2 milions al Suprem.