El Tribunal Constitucional (TC) considera que la immersió lingüística en català a les escoles de Catalunya és constitucional sempre que es garanteixi també «el ple domini del castellà al final de l'ensenyament obligatori».
En una sentència que resol el recurs que va presentar el PP el 2009 contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), el TC considera inconstitucionals deu articles d'aquesta normativa referits al currículum i a l'avaluació, en considerar que envaeix competències estatals.
En concret, qüestions relatives al currículum, que comprèn els ensenyaments, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de Primària, Secundària i Batxillerat. La resolució declara inconstitucionals i nuls per no ajustar-se a la normativa estatal bàsica o envair-la els articles referits a les guies curriculars per etapes educatives, l'article que aborda l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), així com la regulació dels ensenyaments artístics i esportius.
També tomba l'article sobre cossos docents de la Generalitat, en què s'aborda l'estructura dels professionals de l'educació d'acord amb la titulació acadèmica exigida per accedir-hi.
La sentència recorda que en anteriors sentències el TC ja va consolidar la doctrina que «correspon a l'Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics en el sistema educatiu i, en particular, el de rebre ensenyament en la llengua oficial de l'Estat».
El TS no veu incompatibilitat amb això a l'article 10.2 de la LEC que va recórrer el PP i avala que «els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic». «Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català», assenyala la sentència.
El Constitucional també avala que els centres d'ensenyament catalans programin «les activitats necessàries per garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que existeixi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre», tal com estableix la LEC.
En la seva explicació, el TC precisa que en desestimar la impugnació d'aquest punt «aquest no regula la llengua de l'educació com semblen considerar els diputats recurrents, sinó una qüestió diferent, com és el dret a un suport lingüístic específic dels qui s'incorporen a l'àmbit escolar català sense conèixer una de les dues llengües oficials».
També apunta que el fet que se'ls ensenyi en català «no pot implicar que es desatengui el seu dret a aprendre també en castellà, llengua que, evidentment, els alumnes immigrants poden també desconèixer».
En aquest sentit, el TC destaca que la LEC garanteix «que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials» i que els currículums han d'estar orientats a aquest objectiu.
El TC també desestima la impugnació de l'article de la LEC que estableix que s'ha de «garantir una oferta suficient d'ensenyament del català».
En aquest apartat puntualitza el TC que aquest precepte "no determina la llengua vehicular de l'educació per a adults", per la qual cosa considera que "no li és exigible que també estableixi una oferta mínima d'ensenyament en castellà com pretenen els recurrents, sense que aquesta pretesa omissió suposi un desplaçament d'aquesta llengua".
El TC també avala l'article de la LEC que estableix que "l'occità, denominat aranès a Aran, és la llengua pròpia del territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i és com a tal la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius d'Aran".
La sentència puntualitza que aquest precepte, "quan es refereix a l'aranès com a llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius d'Aran, no es refereix a aquesta llengua com l'única a utilitzar en l'ensenyament en aquest territori", encara que recorda que en una altra sentència del 2018 el TC ja va establir que era inconstitucional "atribuir preferència a l'ús de l'aranès davant les altres llengües cooficials en ese territori (català i castellà)".
Entre els deu articles que el TC sí ha considerat inconstitucionals està el que estableix els objectius del currículum perquè aquest ja està fixat en la Llei Orgànica d'Educació estatal i "el legislador autonòmic ha penetrat en aquest punt a l'espai normatiu ocupat legítimament pel legislador bàsic.
El TC considera que la LEC indueix en aquest punt "a confusió sobre el contingut vigent de la base estatal en la matèria, que fixa de manera clara el concepte de currículum i els elements que el componen, que pretenen ser substituïts per una versió del legislador autonòmic, que sembla aportar una descripció pròpia i innecessària".
El TC també tomba els articles que organitzen els estudis de primària, secundària i batxillerat i la manera d'avaluar els alumnes perquè fan interpretacions que superen les competències de la Generalitat i igualment veu inconstitucionals d'altres punts relacionats amb els ensenyaments artístics i amb l'accés als cossos de catedràtics, docents i inspectors.
Fonts del departament d'Educació de la Generalitat han assenyalat que estan estudiant el contingut de la sentència, de 113 pàgines i que és ferm
