A hir, al macrojudici, 25-IV, els primers testimonis del matí van treure Marchena de polleguera. Els quatre primers eren membres del patronat del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), un consorci publico-privat, transversal, plural i neutral, integrat per 39 associacions i entitats tant publiques com privades, que practica la diplomàcia pública i no pas governamental, cosa que equival a una mena de promoció de Catalunya al món. Encara que la presideixi la Generalitat i n'assumeixi la majoria del cost, no es tracta de cap organisme governamental des del qual s'assumissin els costos d'observadors internacionals l'1-O, com voldrien els acusadors a la recerca de la malversació. Testimoniaren Jacint Jordana, catedràtic en Ciència Política i director de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) —esmentà programes de l'UPF amb les universitats d'Edimburg i Lovaina gràcies al Diplocat—, Antoni Millet, director del CEI International Affairs (Escola Diplomàtica de Barcelona), advocat i representant del consorci de Caixes d'Estalvis al Diplocat, Daniel García Tenorio, al Diplocat com a membre del secretariat de la UGT i Gerardo Pisarello, al Diplocat com regidor de Barcelona en Comú i 1r tinent de batlle. Marchena no deixà que Millet n'expliqués la història: nascut els anys 80 com a Patronat Català Pro-Europa amb seu a Brussel·les des dels 90... La malversació per l'1-O se li desfeia com un bolado. Tampoc no deixà que Mayte Aymerich, batllessa de Sant Vicenç dels Horts, expliqués l'ideari polític de Junqueras. Ara, després de la declaració de Fèlix Martí, fundador i ex-director del Centre Unesco de Catalunya, s'endugué el brugol del matí Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que elaborà el Llibre Blanc de la Transició Nacional (presentat la tardor del 2014, sense cap impugnació). No era cap full de ruta sinó informes acadèmics elaborats sense que ningú cobrés res per oferir vies possibles per a una consulta en el marc constitucional. Era massa! Quan Salellas li demanà si s'hi parlava del dret a l'autodeterminació i el catedràtic es disposà a explicar-ne el doble sentit, extern —per a països colonials— i intern, Marchena saltà: no es podia convertir un testimoni en pèrit jurista ni podia permetre lliçons al Tribunal: ho trobava un insult! (Ja ho deien els antics: Mensura iuris, utilitas.)
