El president del tribunal del procés, Manuel Marchena, es va dedicar a fons per reconduir testimonis de la defensa les paraules dels quals derivaven en diatribes polítiques i sobre el dret a l'autodeterminació: «Això és un insult als membres del tribunal», va arribar a dir sobre un d'ells.

Després de setmanes de declaracions de policies, guàrdies civils i mossos citats per les acusacions, el torn dels testimonis proposats pels advocats dels acusats va començar ahir amb la declaració de dos d'ells i continuarà al llarg de les pròximes sessions.

Diverses vegades, el jutge Marchena va delimitar ahir les seves intervencions perquè no excedissin l'objecte del judici i es convertissin en «dissertacions acadèmiques» o en relats sobre «aspectes històrics» que no interessen al tribunal. Les frases més contundents les va pronunciar durant la declaració del catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí, que va confeccionar part del Llibre Blanc sobre la Transició Nacional encarregat durant el Govern d'Artur Mas. Va ser quan Albertí, a preguntes de l'advocat Benet Salellas (de Jordi Cuixart), va començar a relatar la naturalesa del dret a autodeterminació.

El magistrat el va interrompre i es va dirigir al lletrat: «Miri, senyor Salellas, el llibre blanc està incorporat a la causa. Li asseguro que el tribunal el llegirà, en alguns casos l'ha llegit, des de la primera fins a l'última pàgina», va dir, per afegir que «si el testimoni fa una dissertació acadèmica sobre els continguts i dimensions del dret d'autodeterminació, està convertint el professor en un pèrit jurídic». «El judici que pugui tenir aquesta sala -va afirmar- sobre el dret d'autodeterminació podrà fins i tot estar inspirat en la brillant producció acadèmica del testimoni que està avui aquí, però el que no podem permetre és que el judici es converteixi en una lliçó d'un constitucionalista als magistrats del Tribunal Suprem».

Els magistrats, va indicar Marchena, no poden «permetre amb passivitat que el judici es converteixi en una dissertació», cosa que ha considerat «un insult per als membres del tribunal», per assegurar a l'advocat que no tingués dubte «que la producció bibliogràfica del testimoni serà examinada».

«Espontània, marginal i reactiva»

L'exdiputat de la CUP David Fernández va afirmar en el judici del procés que els comportaments violents dels votants l'1 d'octubre van ser alguna cosa «espontània, marginal i reactiva», ja que, «si 2,3 milions de persones haguessin desplegat una actitud violenta, no estaríem parlant del que va passar». En aquests cursos de resistència passiva, va dir aquest soci de la plataforma que els organitzava, no s'ensenya a colpejar, insultar ni llançar objectes, unes actituds que no va negar que tinguessin lloc en aquestes dates, però com una cosa excepcional.

Mayte Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, municipi en què té el seu domicili l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, va descartar ahir que aquest no va poder votar en el seu col·legi electoral habitual perquè els Mossos d'Esquadra van impedir que se celebrés el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Així ho va manifestar en el judici pel procés independentista que s'està celebrant al Tribunal Suprem, en què ha comparegut com a testimoni, a proposta de la defensa de Junqueras. L'alcaldessa es va apuntar que la jornada es va desenvolupar amb normalitat: «sense ferits» ni «violència», en un «ambient festiu», en què fins i tot els mateixos veïns van organitzar «esmorzars populars i algun taller». En conjunt, els testimonis que va escoltar el tribunal van dibuixar un escenari completament diferent al que estava acostumat a sentir de la mà dels testimonis de les acusacions. Davant del relat d'insults i agressions que van oferir fa setmanes els agents que van intervenir l'1-O, els primers testimonis de les defenses van aportar un altre: el de l'ambient festiu.

Els 17 excàrrecs i tècnics del Govern processats pels preparatius de l'1-O van recórrer la fiança de 5,8 milions que els va imposar la jutgessa instructora.