25 de abril de 2019
25.04.2019

L'exdirector dels Mossos va dimitir per la «incomoditat» amb la deriva sobiranista

Albert Batlle diu al tribunal del procés que va deixar el seu càrrec per por a les «pressions» que pogués rebre i blinda el major Trapero en assegurar que aquest no hauria acceptat «cap intromissió» per part del Govern

25.04.2019 | 06:30
Albert Batlle, ahir, al Tribunal Suprem.

L'exdirector dels Mossos Albert Batlle, que va dimitir mesos abans de l'1-O per la seva «incomoditat» amb la deriva independentista i per por a les «pressions» que pogués rebre, va blindar el major Josep Lluís Trapero en manifestar que aquest no hauria acceptat «cap intromissió» per part del poder polític. Batlle va donar suport a la figura de Trapero, després que ell fos qui proposés a l'exconseller Jordi Jané que recuperés la figura de més en els Mossos, vacant des de 2007.

«Trapero era molt gelós de les competències que ell tenia quan actuava com a policia judicial, no hauria acceptat de cap de les maneres cap intromissió per part del poder polític», va subratllar Batlle, que va ressaltar la «sintonia» que va tenir amb el major i amb la Prefectura dels Mossos durant aquella època.

Amb l'arribada de Joaquim Forn a Interior el juliol de 2017, Batlle va presentar la seva dimissió, que més enllà dels motius personals i familiars va estar marcada per la «incomoditat» que sentia sobre com podien «evolucionar les coses», tenint en compte que la pregunta i la data del referèndum ja havien estat presentades. Una incomoditat que era compartida amb el conseller Jané davant el «caire que prenien els esdeveniments». «No només ho vaig comunicar sinó que en moltes ocasions ho vaig compartir amb el senyor Jané», va dir.


Neus Lloveras

 També va testificar l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, que va arribar a estar imputada en la causa per desmarcar la plataforma de l'organització de l'1-O.

Respecte d'això, va explicar que l'associació no va demanar als ajuntaments adherits que cedissin locals públics per a les votacions, sinó que únicament van realitzar «una manifestació pública, sense cap efecte jurídic, de suport al referèndum».

La declaració de Joan Ignasi Elena, que va ser portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, es va limitar a assenyalar el que ja era conegut sobre aquesta plataforma destinada a «crear un espai» amb la «màxima pluralitat» possible d'organitzacions i partits, que «compartien un mateix desig per celebrar un referèndum acordat». Ja a la tarda, els primers testimonis de les defenses van centrar les seves intervencions en la concentració del 20-S a Economia, primer amb Jordi Solé, eurodiputat d'ERC que va ser testimoni directe dels fets, i Anna Teixidó, cap de protocol de la Conselleria.

Solé va rebaixar el to del que va passar aquell dia. «No vaig veure cap amenaça, cap agressió, no vaig veure cap situació d'especial tensió», va dir, excepte un episodi que va durar «un parell de minuts» quan la Guàrdia Civil va treure un detingut i un grup de gent els va increpar i fins i tot algun va donar cops al cotxe.

Però això, va matisar, «va ser puntual i no reflectia el to general de la protesta». La seva versió contrasta amb la que va donar el responsable de l'operatiu d'Economia, que va afirmar que es va viure un «ambient molt agressiu», amb risc d'assalt, intent de «sostreure» un detingut, «ràbia descontrolada», amenaces de mort i «pluja de cops» als cotxes de la Guàrdia Civil.

Teixidó, present al Departament fins a les tres del matí, va assistir a algunes reunions, com en la que es va plantejar la possibilitat de desconvocar la concentració, en què els Jordis -Sànchez i Cuixart- van dubtar de si eren referents per a la gent «congregada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook