Un comandament de la Guàrdia Civil va afirmar que el major Josep Lluís Trapero era «imprescindible» per al Govern en la seva «estratègia independentista», fins al punt que l'aleshores president, Carles Puigdemont, tenia a punt un esborrany d'una carta per agrair la seva actuació l'1-O.

En la seva testifical en el judici a la cúpula del procés al Suprem, el número dos del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, que va liderar la investigació de l'1-O, va carregar contra els Mossos i va destacar que el document Enfocats i l'agenda Moleskine, clau per a la Fiscalia, constaten la «connexió» entre Govern, Mesa del Parlament, ANC i Òmnium en la via unilateral a la independència.

Arran de l'anàlisi dels correus electrònics intervinguts a la cúpula de la conselleria d'Interior, el comandament de la Guàrdia Civil va concloure que van observar que «la figura de Trapero» era «imprescindible» per al Govern en la seva «estratègia independentista».

En concret, es va referir a un correu del 23 de setembre del 2017 en el que aleshores secretari general César Puig -que afronta una petició d'11 anys per rebel·lió a l'Audiència Nacional-, advertia l'exconseller Joaquim Forn de la importància de protegir Trapero per a «no perdre'l».

Puig detallava dos escenaris: si Trapero estava present a les reunions amb la Fiscalia per impedir l'1-O, el major havia de dir-li que li faria cas; si anava a les convocades pel coordinador del dispositiu, Diego Pérez dels Cobos, corria el risc que si no obeïa aquest li denunciés.

En aquesta tessitura, Puig advertia Forn davant la possibilitat que De los Cobos denunciés Trapero: «en aquest cas el podíem perdre».

A partir d'aleshores, va ser el número dos de Trapero, Ferran López, qui va acudir a les reunions amb De los Cobos i el major es va reservar per a les cimeres amb el fiscal, segons el comandament de la Guàrdia Civil, que en el seu moment va ser processat per tortures, si bé l'Audiència el va condemnar per una falta i el Suprem el va absoldre.

Segons el testimoni, Trapero va enviar a la cúpula d'Interior el contingut de les instruccions de Fiscalia per impedir l'1-O, fins i tot les que eren secretes, fet que és una «anomalia», ja que donava compte els polítics d'informació que obtenia com a policia judicial.

Correu a Forn

En aquest sentit, va explicar que Trapero va enviar un correu a Forn on li va informar de les pautes d'actuació dels Mossos l'1-O, precisant que no intervindrien si havia persones vulnerables, quan la concentració fossi pacífica o quan fossi molt violenta.

Tot això en un context on, segons el testimoni, «una de les prioritats» dels Mossos era preservar la seva «imatge», ja que Trapero va rebre informes de l'àrea d'intel·ligència en els quals li advertien que la policia catalana podria tenir una «percepció negativa» entre la societat si havien de detenir algun alcalde de «l'independentisme revolucionari».

Després del referèndum, l'aleshores president Carles Puigdemont va enviar el 20 d'octubre, a set dies de la DUI, un esborrany a la seva secretària perquè remetés una carta a Trapero, en la qual li donava les gràcies per la seva actuació i la seva postura com a major en relació amb l'1-O. «Es veu la sinergia, la connivència» entre tots dos, va indicar.

Sant Julià de Ramis

També va revelar que en una reunió de la cúpula dels Mossos, el 13 d'octubre, Trapero va advertir que havien d'estar «alerta», una vegada superat el referèndum: «La Guàrdia Civil, juntament amb la Fiscalia i deu fotografies d'una mala actuació l'1-O fan un delicte de sedició».

I és que, segons aquest comandament policial, durant l'1-O els Mossos van fer «seguiments específics» a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional i van avisar els mateixos col·legis on s'estava votant de la seva possible arribada.

Per exemple, a Sant Julià de Ramis els Mossos van fer referència que es dirigien unes 20 furgonetes de la Guàrdia Civil cap al col·legi on tenia previst votar «Platí», el nom en clau de l'aleshores president Puigdemont.

El número 2 de Baena va resumir que mentre que Enfocats era «un document estratègic, d'idea», la Moleskine era el document «executiu», amb «noms, persones, comesos i finalitats», va detallar.