14 de abril de 2019
14.04.2019

Mor als 103 anys Neus Català, supervivent de l'Holocaust nazi

?Lluitadora antifeixista, va ser tancada al camp de concentració de Ravensbrück acusada de col·laborar amb la resistència francesa ?Els dirigents d'ERC a la presó demanen poder sortir per anar al seu funeral

14.04.2019 | 06:30
Neus Català, en una imatge de 2012.

La lluitadora antifeixista i última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Català va morir ahir als 103 anys al Geriàtric Guiamets. Nascuda als Guiamets, al Priorat, el 6 d'octubre de 1915, Català era presidenta de l'Amical Ravensbrück des de la seva fundació l'any 2005. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2005, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona el 2014 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2015. La seva mort va generar ahir una gran quantitat de mostres de condol; l'enterrament de Neus Català serà a Móra d'Ebre.

En iniciar-se la guerra civil, Neus Català, filla de camperols, va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets i poc després es va establir a Barcelona. El 1939 va creuar la frontera francesa, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la porten a implicar-se a la Resistència. Va ser detinguda pels nazis arran de la seva tasca dins dels maquis i el 1944 la van traslladar al camp d'extermini per a dones de Ravensbrück. Però després seria portada a un altre camp, alliberat per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a l'estat espanyol, fent tasques d'enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l'interior de Catalunya. A finals dels anys 60 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que recull, va confeccionar la primera part d'un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. També va publicar el 1984 el llibre De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va lamentar ahir la mort de Català través de Twitter: «Una dona immensa, plena de vida i de dignitat. Un exemple de la lluita pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie. Gràcies per tant!». També el president del Parlament, Roger Torrent, va cridar ahir a «no deixar caure en l'oblit el sacrifici» de Neus Català i tota la generació que va patir l'horror nazi.Igualment a Twitter, Torrent va lamentar la seva mort: «Neus Català deia que preservar la memòria era un deure cívic. Aquesta és la nostra obligació, no deixar caure en l'oblit el sacrifici d'una generació que ho va donar tot per lluitar contra l'odi i construir un món més lliure. Descansa en pau, Neus».

Els presos independentistes d'ERC presentaran demà a primera hora un escrit al Tribunal Suprem per demanar poder assistir al funeral de l'activista antifeixista. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa han fet saber a la direcció del partit el seu enorme interès per poder assistir i per això ja es prepara la documentació per fer saber al Suprem la seva voluntat d'anar-hi: «És quasi un funeral d'Estat per a nosaltres i volem assistir».

Entre les moltes mostres de condol d'ahir hi va haver rambé la de la candidata del PSC a les eleccions generals per Barcelona i ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que va qualificar de Neus Català com «un exemple de lluita i supervivència». I el candidat dels comuns, Jaume Asens, v defensar que «cal estar a l'altura del seu mandat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook