Un inspector de la Policia Naiconal, (número 87.526) que va actuar l'1-O a diversos centres de Girona va dir que va veure només unitats antidisturbis (Arro) al col·legi de Vila-roja, on hi va haver enfrontaments entre veïns després que un grup entrés i s'endugués les urnes. Segons va dir, la funció d'aquests agents era «protegir la votació». El mateix inspector també va actuar a l'escola Verd, on ha relatat que els van «colpejar i insultar» i van haver-se «de refugiar» en els furgons policials a la sortida (ell hi havia arribat amb vehicle sense logotipar).
El lletrat de Cuixart, Benet Salellas, va preguntar quin criteri es va seguir per actuar en aquesta escola i per què van entrar per la porta lateral -on hi havia gent- i no per la principal, on no hi havia concentrats. «Té a veure que les filles de Puigdemont anessin a aquesta escola?», va preguntar. El president del tribunal, Manuel Marchena, va tallar en sec la pregunta i va dir que el testimoni no tenia per què saber-ho i ha retret al lletrat que fes «conjectures».
A la tarda van testificar dos membres de la Policia Nacional que van actuar al col·legi Verd, l'escola Dalmau Carles i el Servei d'Ocupació Municipal (SMO). Segons van dir, van necessitar 45 minuts per entrar al col·legi Verd, que era «impossible» accedir sense la intervenció dels agents antidisturbis i que ho van fer per la porta lateral. Tots dos van relatar «hostilitat, insults i empentes» i també van dir que quan marxaven algú els va llençar des d'un balcó un test al furgó policial, que va trencar les llums del sostre.
El lletrat Benet Salellas va fer preguntes en relació a una conversa que es veu en una gravació que va fer la Policia Nacional en aquest centre i que es va fer pública quinze dies després de l'1-O. En aquestes imatges s'observa com un dels agents s'acosta a un altre lamentant que no s'hagués previst la quantitat tan important de gent que hi havia reunida a les portes. La resposta de l'altre agent és: «tranquil, això és el que es busca». Més tard un altre dels policies es dirigeix a qui manté contacte telefònic amb un dels caps operatius i li explica que faran un passadís per entrar a l'escola. Però la fórmula no convenç l'agent que li etziba «de veritat creus que entrarem aquí?».
Diversos policies van relatar els gestos de connivència i complicitat dels Mossos amb votants de l'1-O, que els corresponien amb «petons i abraçades» per permetre'ls treure urnes dels col·legis davant la seva «mirada indolent» i, fins i tot, sortejar-les entre els ciutadans per portar-les a cases particulars.
Un escenari que segons el parer d'un inspector «no té gaire sentit», doncs el mandat judicial parlava de requisar el material per impedir la votació, però no després de realitzar-la i haver estat «congraciant-se amb les persones que eren allà».
Rebutja investigar «Tácito»
La jutgessa del cas de l'1-O ha rebutjat investigar si el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va dirigir les indagacions, és l'usuari d'un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l'independentisme, en entendre que la validesa de la seva actuació «no depèn de la ideologia».
En un acte la titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que va processar 30 persones pels preparatius de l'1-O, desestima la petició que van plantejar algunes de les defenses, entre elles càrrecs d'ERC, per aclarir la identitat del responsable del citat perfil anònim, anomenat «Tácito». Les defenses demanaven a la jutgessa que ordenés a Twitter certificar la connexió de les dades personals que constin sobre el perfil de «Tácito».
