10 de abril de 2019
10.04.2019

Trapero es desmarca a l'Audiència dels «designis secessionistes» del Govern

?L'excap dels Mossos d'Esquadra reitera que no va compartir el «pla ideat» per Carles Puigdemont i que es va mantenir «al servei de la justícia»

10.04.2019 | 06:30
Josep Lluís Trapero, en la seva declaració al Suprem.

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero va al·legar davant l'Audiència Nacional que no va compartir el «pla ideat» pel Govern i el Parlament per a la independència, i que es va mantenir «de forma inequívoca» al servei de la justícia, desmarcant el cos policial dels «designis secessionistes». Així ho sosté Olga Tubau, advocada de Trapero, en l'escrit de defensa, presentat davant l'Audiència Nacional, on el major dels Mossos d'Esquadra està a l'espera de ser jutjat per un delicte de rebel·lió pel paper de la policia catalana en el procés.

L'excap dels Mossos, que va ser cessat arran de l'activació del 155 de la Constitució, nega que l'operatiu de la policia catalana davant l'1-O busqués «emmascarar una pretesa i dolosa inacció policial» perquè se celebrés el referèndum i responsabilitza del dispositiu el coronel Diego Pérez dels Cobos, ex-alt càrrec del Ministeri d'Interior designat per coordinar-ho.

Segons l'escrit, Trapero, per a qui la Fiscalia demana onze anys de presó, «ha desenvolupat sempre la seva actuació professional al comandament del cos dels Mossos d'Esquadra des del respecte més rigorós a l'ordre jurídica constitucional, obeint i complint els mandats judicials i del Ministeri Fiscal».

En aquest sentit, ressalta que el major no ha «participat, no ha intervingut i no ha compartit el pla ideat pel Govern de la Generalitat i el Parlament per aconeguir la independència de Catalunya i la seva proclamació com a Estat sobirà i independent en forma de República».


Exsecretari d'Interior

La defensa de l'ex-secretari general del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya Cèsar Puig i Casañas va presentar un escrit de cara al judici en què se li imputen delictes de rebel·lió a l'Audiència Nacional per la seva presumpta implicació en el procés, en el qual al·lega que no tenia cap competència sobre els Mossos d'Esquadra i, per tant, no va poder ordenar-los que actuessin o deixessin d'actuar per afavorir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017. Demana per això la lliure absolució. La defensa de l'ex-director general de la Policia, exercida per Pau Ferrer i Cristòbal Martell, va al·legar que Pere Soler no va donar instruccions polítiques als Mossos i els va «abstraure» dels «compromisos i horitzons» del Govern per fer l'1-O, garantint així «una total autonomia operativa del cos». Per això, defensa que se l'ha d'absoldre perquè, a més, no era ni diputat ni va tenir cap participació en les decisions legislatives que van permetre el referèndum. I la intendent dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana nega haver tingut «cap voluntat maliciosa» d'impedir els escorcolls del 20-S.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook