El Tribunal Suprem resoldrà dimarts si deixa en llibertat els presos que són candidats, segons confirmen fonts jurídiques a l'ACN. La setmana passada, les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar escrits demanant el seu alliberament no només per poder fer campanya sinó també per garantir el dret a la defensa i acabar el que queda de judici des de fora de la presó. Els magistrats resoldran els escrits dimarts i, segons apunten diversos mitjans, ja podrien avançar que deixarien sortir els presos que surtin escollits el 28 d'abril per recollir l'acta. El reglament del Congrés i el Senat estableix que l'acta s'ha de recollir presencialment i, per tant, el tribunal permetria que assistissin a la sessió de constitució de la cambra.

Els set magistrats que conformen el tribunal que jutja l'1-O -encapçalats per Manuel Marchena- resoldrà dimarts els escrits presentats per les defenses dels cinc presos que opten a les eleccions al Congrés i al Senat (només Romeva). Aquest dilluns, també ha anunciat que s'hi ha adherit la defensa de Joaquim Forn, candidat a l'alcaldia de Barcelona el 26 de maig.

Diversos mitjans apunten que el Tribunal Suprem permetrà als candidats sortir de la presó per anar a recollir l'acta en cas que surtin escollits en les eleccions generals del proper 28 d'abril. A la petició de les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull es demanava la llibertat provisional de tots ells per garantir els seus drets polítics i que puguin fer campanya i també per garantir el dret a la defensa i poder seguir preparant les sessions del judici des de fora de la presó. Els seus lletrats, Andreu van den Eynde i Jordi Pina, ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per garantir que assistiran al judici i no fugiran.

Qui va ser més específic va ser Jordi Pina, que manifestava al tribunal que els seus representats (Sànchez, Rull i Turull) oferien tot el seu patrimoni com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.

Obligatori acatar la Constitució

Per tant, si es produeix aquest escenari, els presos podrien assistir el proper 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l'estrada de la cambra baixa per jurar o prometre (ni que sigui per imperatiu legal) acatar la Constitució.

Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l'acta conforme són diputats electes i portar-la al Congrés. També hauran d'aportar documents i fer la declaració d'activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment.

Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d'altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.

El Suprem també haurà de dir com, en cas de ser escollits, es pot articular la seva participació en les votacions ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.

Petició de fer mítings a la presó

Els magistrats també tenen sobre la taula la petició de fer debats electorals dins de la presó. La setmana passada, la Junta Electoral Central (JEC) va deixar en mans del Tribunal Suprem la decisió d'autoritzar un debat electoral de candidats a les eleccions del 28 d'abril a la presó de Soto del Real, tal com va demanar el cap de llista per Barcelona de JxCat en presó preventiva a la presó madrilenya, Jordi Sànchez.

L'àrbitre electoral ha argumentat que "l'òrgan competent" per "decidir si mesures com les demanades són compatibles amb l'objecte de la detenció del candidat" és la sala presidida per Manuel Marchena, que està jutjant els dotze líders independentistes. Per això, a la resolució que ha fet pública la JEC després de la reunió del dijous passat, l'òrgan rebutjava resoldre la qüestió. Tanmateix, el document recorda que el ministeri de l'Interior, concretament el secretari general d'Institucions Penitenciàries, va desaconsellar la celebració d'un debat polític al centre penitenciari.