El Ple del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i, per tant, nul·la, la llei que va aprovar el Parlament de Catalunya per permetre la investidura no presencial del president de la Generalitat i la celebració de les reunions del Govern per via telemàtica.

El Constitucional, en una decisió adoptada per unanimitat, estima de forma parcial el recurs d'inconstitucional presentat pel Govern contra aquesta norma, denominada Llei de Presidència de la Generalitat, que porta suspesa de forma provisional des de maig del 2018, la qual cosa va impedir el pla d'investir Carles Puigdemont malgrat trobar-se fugit a Bèlgica.

Aquella llei s'havia aprovat per la via d'urgència amb el suport de les forces sobiranistes després que el mateix Constitucional vetés un mes abans la investidura de Puigdemont de manera telemàtica o de qualsevol manera que no impliqués la seva presència al Parlament.

El Constitucional, després de mantenir-la suspesa gairebé un any, va sentenciar que és inconstitucional i nul l'article 1 d'aquesta norma, que establia que, en cas d'absència, malaltia o impediment del candidat, el ple del Parlament podria convocar la sessió d'investidura sense intervenció del candidat.

Contrària a la Constitució

El tribunal de garanties, en una sentència de què ha estat ponent Antonio Narváez, recorda que ja en la sentència relativa al primer intent d'investidura a distància de Puigdemont va determinar que aquella fórmula seria contrària a la Constitució per vulnerar els principis que emanen de l'article 99.2, el que determina que el candidat a president del Govern exposarà davant el Congrés el seu programa electoral.

En el cas de Carles Puigdemont, contravindria també l'Estatut d'Autonomia i el Reglament del Parlament, segons el Constitucional.

El tribunal també declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l'article 2 d'aquesta llei en el que es permetia al Govern constituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància.

Sentència anterior

El TC torna a recolzar-se en l'anterior sentència per subratllar la importància dels processos deliberatius i decisoris, atès que «la separació física no permet conèixer tot el que està succeint en un altre lloc».

La sentència planteja que en una reunió a distància pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d'un Govern com exercir el seu càrrec sense interferències externes, la seva pròpia seguretat, la llibertat amb la qual hagin d'afrontar la seva participació en els debats i deliberacions i el secret que hagin de preservar.

I sosté que, amb aquesta llei, podria passar que totes les sessions se celebressin per via telemàtica, quan tant la Constitució com l'Estatut pretenen que aquestes reunions no presencials se celebrin només en casos «justificats, excepcionals» i amb «les oportunes garanties».

Per això, declara inconstitucionals els termes «constituir-se», «celebrar» i «adoptar acords», encara que accepta que per convocar o remetre actes s'utilitzin mitjans telemàtics.

El TC recalca que la sentència té «plens efectes davant tots», és a dir, que totes les autoritats i càrrecs públics que van ser advertits al seu moment (el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres de la Mesa) tenen el deure «d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir la part dispositiva de la sentència».

JxCat ho seguirà intentant

La número dos de JxCat a les eleccions generals, Laura Borràs, va acusar ahir el Tribunal Constitucional de «modificar la voluntat dels catalans» en haver declarat inconstitucional diversos articles d'una llei del Parlament.

Va al·legar que s'ha d'apostar per introduir les tecnologies digitals en els plens i en les comissions de la Cambra i va concloure: «Continuarem treballant en aquesta línia perquè el mecanisme és bo per a totes les persones del Parlament i els ciutadans».