El comissari Joan Carles Molinero va ratificar que Carles Puigdemont va assegurar a la reunió amb la cúpula dels Mossos prèvia a l'1-O, en la qual va ser advertit de possibles «enfrontaments» i se li va demanar desconvocar la votació, que «si es donava una situació límit» procediria a proclamar la independència.

Molinero, investigat com la resta de la Prefectura de Mossos en un jutjat de Cornellà per presumpta passivitat l'1-O, ha corroborat en la seva testifical en el judici del procés la revelació que ahir va fer el comissari Ferran López sobre quina va ser la resposta completa de l'expresident quan se'l va alertar de les conseqüències de seguir endavant amb l'1-O.

Puigdemont va dir que «si es produïa aquella situació limit i es produïa aquella desgràcia, procediria a declarar la independència de Catalunya en aquell moment», va relatar Molinero, l'últim dels cinc comandaments de la Prefectura que va assistir a la reunió del 28-S al Palau que faltava per declarar en el judici.

Aquesta resposta, va precisar, es va produir quan ja tots s'estaven aixecant de la taula, moment en el qual el major Josep Lluís Trapero va llançar una última reflexió com a advertència: «Espero, president, que diumenge no hi hagi cap desgràcia important que hàgim de lamentar». Més enllà d'aquesta observació, Molinero no va sortir-se del guió exposat al tribunal per tots els comandaments del Cos que el van precedir sobre el que va ocórrer en les reunions que van mantenir amb el Govern el 26 i 28 de setembre del 2017, en les quals els Mossos van demanar a Puigdemont que «no es fes el referèndum» i li van deixar clar que complirien el mandat judicial.

«Ell va dir que ho entenia» i «prenia nota d'aquests fets» però que «tenia un mandat per complir», va afegir el comissari.

D'aquesta manera, va explicar que va rebutjar desconvocar el referèndum malgrat que el van avisar de «conflictivitat social» i «d'enfrontaments» entre les forces policials i els ciutadans, ja que confluirien «dues voluntats diferents al carrer» que podrien precipitar el desenvolupament dels esdeveniments.

Uns riscos que no es descartaven tampoc en cas de desconvocatòria del referèndum, escenari en el qual també «es podien produir incidents d'ordre públic».

Versió dels antics companys

Molinero es va sumar també a la versió dels seus antics companys en assenyalar que el coronel Diego Pérez dels Cobos, coordinador policial de l'1-O, coneixia i va acceptar el dispositiu basat en parelles d'agents, com ahir va defensar fermament el comissari López.

«Va ser una proposta de desplegament que va ser acceptada pel responsable del dispositiu», va assenyalar Molinero sobre un dels principals punts de discordança entre la declaració de De los Cobos i López, que va provocar que ahir un lletrat sol·licités un acarament entre tots dos.

Molinero no va estar present en les reunions de coordinació, però té clar que López no els va traslladar «en cap moment» que De los Cobos posés en dubte «que els Mossos despleguessin un binomi als col·legis».

Més guàrdies civils

Els tres primers guàrdies civils citats ahir com a testimonis van relatar puntades de peu, cops de cap i cops de puny dels quals van ser objecte en la seva actuació a Dosrius l'1-O, i un d'ells va denunciar com una doctora es va negar en un primer moment a atendre'ls.

Molt incisives, les defenses els van preguntar si van usar les seves defenses i diversos així ho van reconèixer, però van dir que ho feien «per evitar les agressions que rebien» o per intentar recuperar-les i, fins i tot, asseguren, hi va haver dos intents de sostreure'ls les pistoles, que es van evitar gràcies als sistemes de seguretat.