04 de abril de 2019
04.04.2019
JUDICI DEL PROCÉS

En directe: Un agent de l'1-O: «Vaig veure cares d'odi que mai havia vist, ni quan treballava al País Basc»

Quatre guàrdies civils asseguren que no van veure cap company usant la porra contra ciutadans al casal Cotxeres de Dosrius

04.04.2019 | 13:39
En directe: Un agent de l'1-O: «Vaig veure cares d'odi que mai havia vist, ni quan treballava al País Basc»

16.18 h

Una observadora internacional denuncia en una reunió amb Fiscalia que el judici de l'1-O és "polític"
L'observadora islandesa Katrín Oddsdóttir ha denunciat en una reunió amb Fiscalia General de l'Estat que el judici de l'1-O és "polític". La trobada, celebrada aquest dimecres amb la plataforma International Trial Watch (ITW), va comptar amb el fiscal de sala cap de la secretaria tècnica del ministeri públic, Fernando Rodríguez Rey. El fiscal va negar que es tracti d'un "judici polític", segons ha explicat Oddsdóttir en declaracions a l'ACN. L'observadora també va retreure-li que els drets humans dels acusats podien estar sent amenaçats, cosa que el fiscal també va rebutjar. La portaveu d'ITW, Anaïs Franquesa, ha valorat a l'ACN la reunió com a "positiva" perquè "implica clarament un reconeixement a la figura dels observadors internacionals", cosa que és "diferent" al tribunal que jutja els polítics presos


13.01 h

Tres guàrdies civils asseguren que no van veure cap company usant la porra contra ciutadans a Dosrius l'1-O

Tres guàrdies civils que van actuar al Casal les Cotxeres de Dosrius (Maresme) l'1-O han assegurat que no van veure que cap company fes ús de la porra i que hi hagués cops o agressions contra votants. Les defenses han insistit en preguntar si li van estripar la camisa a un home i el van colpejar i en si van usar les defenses però els agents han dit que no. "La majoria no portava defensa perquè havia de ser tranquil i pensàvem usar només la paraula i vam trobar el contrari, no ens ho esperàvem", ha relatat l'agent V11483E que assegura que quan es va acostar a la gent el van rebre amb un cop a la cara i puntades de peu. Tots tres han relatat que van acabar amb lesions i que van necessitar atenció mèdica, tot i que no van agafar la baixa. I han apuntat que els mossos que hi havia al centre van actuar "amb passivitat".

11.27 h

Trapero va advertir Puigdemont de "desgràcia important"
El comissari Joan Carles Molinero ha assegurat que al final de la reunió de la cúpula dels Mossos amb el Govern el 28 de setembre el major Josep Lluis Trapero li va dir a l'expresident Carles Puigdemont que esperava que l'1-O no hi hagués cap "desgràcia important" que haguessin de lamentar.

Molinero, que està investigat amb la resta de la prefectura de Mossos en un jutjat de Cornellà (Baix Llobregat) per la presumpta passivitat del Cos l'1-O, ha corroborat la versió que tots els comandaments del Cos, especialment ahir el comissari Ferrán López, han ofert al tribunal del procés sobre les reunions que van mantenir amb el Govern el 26 i 28 de setembre del 2017.

Però com va fer López, ha afegit un detall nou, aquesta vegada una reflexió com a advertència que el major Trapero va traslladar a l'expresident just quan ja havien donat per finalitzada pràcticament la reunió i s'estaven aixecat de la taula el 28-S.

"El major Trapero va fer una última reflexió: espero president que diumenge no hi hagi cap desgràcia important que hàgim de lamentar", ha assenyalat el comissari.

La resposta de Puigdemont va ser que "si es donava aquesta situació límit i es produïa aquesta desgràcia, procedirà a declarar la independència de Catalunya en aquell moment", una afirmació que ahir va revelar el responsable dels Mossos durant l'aplicació del 155, Ferrán López.

En aquelles reunions, ha dit, els Mossos van demanar a Puigdemont que "no es fes el referèndum" i li van deixar clar que complirien amb el mandat judicial. "Ell va dir que ho entenia", ha afegit.

Sense sortir del guió de la resta d'alts comandaments presents en aquelles reunions, Molinero ha explicat que els Mossos van aprofitar les dues reunions per advertir al Govern d'una "conflictivitat social" si no desconvocava l'1-O.

I el van avisar, ha continuat, que la presència al carrer d'entre 2,5 i 3 milions de persones mobilitzades de manera permanent al costat del desplegament policial per complir una ordre judicial "possiblement acabaria produint enfrontaments entre la força policial i els ciutadans en els col·legis".

Aquesta situació era vista de forma "preocupant" pels alts comandaments de la policia autonòmica ja que anaven a confluir "dues voluntats diferents al carrer" que podrien precipitar el desenvolupament dels esdeveniments l'1 d'octubre del 2017.

Però Puigdemont va desatendre els avisos de la cúpula dels Mossos i va assenyalar, segons ha dit Molinero que va estar present en les dues reunions, que "prenia nota d'aquests fets" però que "tenia un mandat que complir" i entenia que el Cos tingués també un mandat judicial.

10.40 h

Molinero sosté la tesi de López i diu que De los Cobos «no va qüestionar» els binomis de Mossos

El comissari Joan Carles Molinero ha confirmat la tesi que va exposar dimecres l'exnúmero 2 de Trapero, el comissari Ferran López, sobre el paper dels Mossos l'1-O. Ha coincidit en afirmar que la decisió d'enviar un binomi de mossos als 2.300 punts de votació va ser proposta dels mossos però que va comptar en tot moment amb el vistiplau del coordinador del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. "No el va qüestionar en cap moment", ha manifestat Molinero, que sosté que el pla va comptar amb la "complaença i acceptació" de Pérez de los Cobos. També, en la línia de López (que assistia a totes les reunions de coordinació amb el coronel), ha explicat que van acordar que la primera actuació la feien les parelles de mossos i que, si no se'n sortien amb la mediació, havien de cridar en primer moment unitats d'ordre públic de Mossos i, posteriorment, es preveia una tercera fase quan ja es requeria suport a les unitats de Guàrdia Civil i CNP.


10.04 h

Forcadell, Bassa i Cuixart no demanaran la llibertat com els presos que són candidats

Les defenses de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'exconsellera Dolors Bassa no demanaran la llibertat dels seus representats. Cap d'ells concorre a les eleccions al Congrés i Senat del 28 d'abril ni tampoc a les municipals i europees del 26 de maig. En canvi, qui sí que s'ho planteja és el lletrat de l'exconseller Joaquim Forn, Xavier Melero, ja que és cap de llista a les municipals a Barcelona. Fonts de la seva defensa expliquen que esperen a conèixer els escrits presentats per l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (ho va fer ahir a la tarda) i el que presentarà properament el lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde. Llavors, decidirà si s'adhereix a la petició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook