Mercedes Armas, la magistrada que va ordenar impedir el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya, va aclarir que no va donar ordre escrita o verbal a les forces i cossos de seguretat de l'Estat perquè aturessin les càrregues. En una breu nota enviada al Tribunal Suprem (TS) que va avançar el diari El País, Armas nega que ordenés a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil posar fi a les càrregues policials als col·legis en els quals es va dur a terme el referèndum d'independència.

La magistrada va dictar el 27 de setembre del 2017 una acta en la qual ordenava impedir les votacions i tancar els centres de votació, però «sense alterar la normal convivència ciutadana». Això no obstant, l'1-O agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat van carregar a desenes de punts de votació on hi havia ciutadans que volien impedir que els agents s'emportessin les urnes.

Les defenses dels líders independentistes que estan sent jutjats al Suprem van demanar a Mercedes Armas que aclarís si l'1-O va ordenar o no que cessessin les càrregues, si aquelles ordres van ser orals o escrites i a qui les va dirigir. La magistrada, que va respondre el passat 21 de febrer, va deixar clar que no va donar cap ordre perquè els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin de «forma diferent de la que resulta de l'acte de 27 de setembre», segons van confirmar fonts judicials.

La resposta no només avala, en certa mesura, l'actuació de la policia, sinó que també reivindica el mateix acte, en suggerir que l'ordre d'impedir el referèndum amb l'ús de la força policial era clara. Aquesta resolució judicial del dia 27 ha estat objecte d'un ampli debat en el judici. La Fiscalia -i, amb ella, els comandaments policials- assegura que el que compta és la «part dispositiva», que ordenava impedir les votacions, tancar els centres i requisar el material. Les defenses, però, posen l'accent en els fonaments jurídics, on es defensa la necessitat de preservar la «convivència ciutadana».