Diversos guàrdies civils van declarar davant el tribunal que jutja el «procés» que van patir fustigament», «temor» i «tensió» en una multitud «d' escraches» a les casernes i hotels on s'allotjaven els agents abans i després de l'1-O, si bé van precisar que no hi va haver risc d'assalt, ni detinguts ni agressions. Un guàrdia que vigilava la Comandància de Girona va relatar un episodi amb els bombers el 2 d'octubre, quan un comboi d'uns 15 vehicles de bombers, entre camions, furgonetes i d'altres, va passar pel davant de l'edifici amb les llums posades i fent sonar les seves sirenes i clàxons.

En aquell moment, va narrar, els ocupants van fer «gestos ensenyant el dit en forma de «peineta», picant-se a la cara com dient que érem uns barruts i amb els polzes cap a avall» i van proferir crits de «feixistes, fills de puta i covards». La Sala va escoltar ahir deu testimonis de guàrdies civils que van viure alguns dels 117 « escraches» que la Guàrdia Civil va comptabilitzar contra els seus agents destinats a les quatre províncies de Catalunya durant dos mesos, des de primers de setembre fins a la primera setmana de novembre.

Totes elles accions marcades pel clima de «fustigament» i «tensió» que generaven aquells grups, que en alguns casos, van dir, van ser de 2000 persones situades a primera línia de les casernes.

Les cassolades, enganxada de cartells, pintades i insults van protagonitzar aquells episodis que van demostrar, segons els agents, que «s'havia perdut la vergonya» a la seva autoritat amb una actitud de «jo faig això perquè vull».

Alguns guàrdies van deixar clar que s'intentaven accions «organitzades, estructurades i orquestrades», ja que alguns d'aquests cartells els havien distribuït els partits i associacions, com va ocórrer en «l' escrache» a l'aquarterament de Valls.

En canvi, d'altres guàrdies els van donar un caràcter més espontani, fruit de crides ciutadans en les xarxes socials, fins al punt que més que protestes eren «performances».

«Va ser bastant impactant»

Com així ho va definir el cap de l'aquarterament de Manresa, que el 20-S va patir un « escrache» d'unes 2000 persones que van simular que votaven amb urnes de cartró i que van hissar una estelada del pal de la caserna, després que un guàrdia retirés la bandera espanyola per evitar problemes. «Va ser bastant impactant», va dir l'agent que va afegir que «quan es van cansar, tal com la van hissar, la van arriar i se'n van anar».

I aquí, com en la majoria dels « escraches», els guàrdies civils es dedicaven a aguantar a l'interior fins que la protesta s'anés desinflant, si bé a Manresa van intentar crear un perímetre de seguretat, però els Mossos no van atendre aquesta petició. El que no hi va haver van ser detencions, agressions, ni risc d'assalt, com així van reconèixer els agents a preguntes de les defenses, menys incisives i més absents en la jornada d'avui.

Familiars dels policies

Més enllà de descriure com van ser aquells « escraches», els fiscals van posar èmfasi a saber com van afectar aquelles protestes els familiars que viuen als aquarteraments, que van acabar tenint «certa aprehensió» per veure el que «es trobarien» quan arribessin a la caserna i que va portar que canviessin el dormitori dels nens a la part interior de les instal·lacions.

De fet, l'episodi més preocupant va ocórrer a la caserna d'Igualada el 28 de setembre quan va caure un artefacte incendiari, que era «un paquet de roba i draps que estava embolicat en alguna cosa impregnable», probablement gasolina, que va llançar una persona que anava «coberta» i amb passamuntanyes. Preguntat per si ells i els seus familiars van sentir temor en algun moment, un agent ha reconegut: «Clar, pot ser una escalada, un dia et tiren un paquet incendiari i un altre ves a saber».