Ahir al matí declarà Gerhard von Gründberg, diputat alemany de l'SPD, expert en processos electorals, testimoni presencial de l'1-O, pagant-s'ho de la seva butxaca, per interès polític i personal. L'assistia un intèrpret amb traducció consecutiva (un TS no hauria de tenir traducció simultània?). Per a Marchena, el moment era molt delicat ( sehr zarter). El dia abans havia fet equilibris: calia salvar el soldat Baena, que, malgrat anés de sobrat i es volgués inventar un «clima d'insurrecció» sense incidències, amb les declaracions enregistrades al diari «Público» admetent inicialment ser el tuitaire «Tàcito» s'aguantava al tall d'una espasa (als jutges, els seria fàcil saber si els tuits provenien del seu ordinador, i ben segur que ho hauran d'acabar investigant). Marchena sabia que si queia Baena, la instrucció de Llarena se n'anava en orris. Per això, sabent que Gründberg tenia contactes amb polítics catalans i hispànics i que podia reconvertir el clima de Baena amb el d'una protesta pacífica, ahir anava amb peus de plom: si no deixà fer valoracions de la situació política al testimoni, tampoc no deixà que els acusadors volguessin identificar la seva tasca investigadora amb la d'observador internacional ni que el volguessin desacreditar per la seva proximitat a posicions independentistes.

Abans que la fiscal C. Madrigal li volgués buscar les pessigolles, l'interrogaren els advocats. Gründberg, que sabia que el referèndum havia estat declarat inconstitucional, va assistir a cinc punts de votació. Al col·legi Ramon Llull va veure irrompre la policia esbotzant les portes; hi va haver ferits, trets de pilotes de goma i van haver d'intervenir ambulàncies. Els ciutadans s'autoorganitzaren amb comportament disciplinar (aguantaren cues, pluja i una situació adversa, amb helicòpters damunt del cap) i demanaven calma si arribava la policia. Sempre de forma pacífica i no-violenta; quan la policia segrestà les urnes, es dirigiren a d'altres llocs de votació. Ell visità fins i tot a centres de Girona. Al final del dia va fer aportacions a l'informe de què s'encarregà el delegat d'Escòcia i penjà a les xarxes.El relat de la violència queia pel seu propi pes. Feia bé, Marchena, de patir.