El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l'1-O ha qualificat de «període d'insurrecció» el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l'article 155, quan Catalunya, segons la seva opinió, era un «polvorí» que «podia derivar en una escalada incontrolable».

Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, va ser l'únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici del procés, ja que el seu número dos, que estava també citat ahir, no ho va fer per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel va explicar l'ambient de «polvorí» que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament que no es practiquessin detencions en els «setges» i « escraches» a la Guàrdia Civil.

«Qualsevol actuació -va afirmar- pot provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s'haurien produït».

També va detallar, a vegades amb poca concreció remetent-se al «que consta a les diligències», els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho va fer en resposta a les defenses, que van intentar posar en dubte el contingut d'aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

Baena va recórrer a frases com «període insurreccional» o «d'insurrecció», o «clima insurreccional», per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre - quan es van produir els escorcolls per evitar l'1-O - i el 27 d'octubre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya-. «Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així», va explicar Baena, que va declarar fora del focus de les càmeres com la resta d'agents. Per a Baena, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de «protesta», un «període insurreccional» fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d'aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer «dispositius de seguretat molt eficaços».

Nega ser «Tácito»

També van treure a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tácito, des del qual es va criticar dirigents polítics catalans. «No soc propietari d'aquell compte», va assegurar contundent el tinent coronel.

Baena va ser al comandament de la investigació sobre la preparació de l'1-O dirigida pel jutge d'instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el procés per a la Fiscalia de l'Audiència Nacional i la jutgessa d'aquest tribunal Carmen Lamela, per al TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena. Una participació omnipresent que va suscitar algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits del 2013 i 2014 d'ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un «full de ruta» presumptament polític o fets referits a algun acusat anteriors a que ostentés un càrrec públic.

Paral·lelament, el president del tribunal, Manuel Marchena, va avisar en diverses ocasions a les defenses que els atestats fets per Baena no tenen «cap mena de rellevància» per al tribunal.