22 de març de 2019
22.03.2019

La Guàrdia Civil detalla que el Govern buscava 22.800 milions després de la DUI

?Agents recorden les «cares d'odi» i la «ràbia» dels votants i admeten que van passar «por» l'1-O ?Un d'ells assegura sobre els registres que companys seus veterans «deien que era semblant al principi del conflicte basc»

22.03.2019 | 06:30
La Guàrdia Civil detalla que el Govern buscava 22.800 milions després de la DUI

Un agent de la Guàrdia Civil va revelar que la Generalitat de Catalunya va calcular que necessitaven 22.800 milions d'euros per arrencar el nou Estat una vegada que es declarés la independència, fins que la hipotètica agència tributària catalana estigués ja greixada per actuar.

Aquesta xifra procedeix de la suma d'uns documents trobats en el registre de l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó, que va llançar un resultat «espectacular» sobre la documentació confiscada, amb abundants referències a estructures d'Estat com duanes i, especialment, l'agència tributària catalana.

Tot això, va dir l'agent, deixava entendre que els preocupava saber «com podrien sobreviure econòmicament» després de la declaració d'independència, atès que aquesta hipotètica agència tributària catalana no estava preparada per actuar l'endemà.

El període clau anava de la declaració d'independència fins a la posada en marxa de la hisenda catalana i per a això van desenvolupar un sistema informàtic amb IBM per import de 241.000 euros que, segons la gent, va generar una factura i creu que està pagada.

L'estructura dissenyada sobre això va xifrar un finançament necessari de 22.800 milions d'euros per començar a caminar el nou estat l'endemà de declarar la independència. «Tots aquests diners eren el que necessitaven des de la DUI fins a tenir estructura administrativa pròpia com a país», va precisar l'agent.

Així, comptabilitzaven 4.500 milions de la recaptació d'impostos del sector públic català, 6.000 milions més d'ingressos dels ajuntaments, 1.300 milions d'ingressos propis més un finançament que van demanar a la Xina d'11.000 milions.

Aquest últim apunt s'emmarca dins una estratègia per buscar finançament exterior, a partir de viatges a l'estranger d'alts càrrecs del Govern liderats per l'exsecretari d'Economia Pere Aragonès - actual vicepresident i conseller d'Economia, i en les quals en alguna ocasió es va unir l'exconseller Raül Romeva.


«Com delinqüents»

Paral·lelament, una desena de guàrdies civils va posar èmfasi en les «cares d'odi, menyspreu i ràbia» de molts ciutadans que en els registres del 20-S i en l'1-O es van comportar com a «delinqüents», provocant una «por» que, en agents veterans, va arribar a recordar «als principis del conflicte basc».

Són guàrdies civils amb anys d'experiència que, més enllà dels incidents als quals es van enfrontar en els registres i el referèndum, van deixar clar en el judici del procés que el que mai oblidaran serà «l'odi» cap a ells de les persones que intentaven impedir la seva feina allà on es desplegaven.

Deixant clar que aquelles concentracions i accions dels ciutadans «no eren alguna cosa casual» sinó que estaven organitzats «ens estaven esperant», van repetir alguns, els seus relats han deixat al descobert un patró d'actuació sota la premissa que «no hi havia pacifisme per cap costat» i que «l'ambient era molt hostil».

Un agent de la Guàrdia Civil que va participar en l'escorcoll d'una nau on es van trobar gairebé deu milions de paperetes per al referèndum de l'1 d'octubre del 2017 va comentar ahir que les concentracions que es van produir en la protesta per aquella actuació recordaven, a alguns «companys veterans, el «principi del conflicte basc».

«Jo no he viscut el conflicte basc, gràcies a Déu, però companys meus veterans deien que era com el principi del conflicte basc, semblant».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook