El ple del Parlament ha acceptat a tràmit aquest dimecres un projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació que preveu la creació d'un òrgan amb potestat sancionadora contra actituds o decisions discriminatòries.
El conseller de Treball, Chakir el Homrani, que ha presentat la iniciativa, ha defensat la necessitat de legislar en la matèria per l'auge de partit "que promouen el masclisme, el racisme i la LGTBIfòbia", i la seva repercussió mediàtica i electoral.
Ha assegurat que la llei serà una eina tant en la prevenció de discriminacions com en l'actuació en situacions no tipificades penalment: "Actuar en àmbits de discriminació en els quals la llei ara no ho permet".
L'articulat presentat pel Govern --els projectes de llei els impulsa l'Executiu-- estableix la igualtat de tracte i no discriminació per raons de naixement, nacionalitat, origen ètnic o social, sexe, religió, opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual i malaltia, i obliga els poders públics a garantir-la.
Per assolir-ho, preveu la creació d'un òrgan que intervingui i conciliï en situacions de violació de la igualtat que no tinguin contingut penal o laboral i que pugui sancionar.
Es tracta d'una llei que la llavors consellera de Treball Dolors Bassa ja va portar al ple en la passada legislatura, però que va decaure en dissoldre's el Parlament per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i que tant llavors com ara s'ha tramitat sense cap esmena a la totalitat.
La diputada de Cs Noemí de la Calle ha criticat al conseller que el Govern hagi tornat a registrar aquest projecte "sense haver canviat una sola coma per poder dir que han aprovat alguna cosa en aquesta legislatura en la qual no han fet ni brot", i ha assegurat que la Constitució i l'Estatut ja garanteixen la igualtat de les persones.
Ha coincidit en aquesta valoració la diputada del PP Esperanza García, qui ha considerat necessària però no imprescindible una llei així, i ha demanat als grups independentistes que, en el tràmit parlamentari, no converteixin l'articulat "en un nou afront a Espanya".
La socialista Marta Moreta ha acusat el Govern "de falta de ganes per tirar endavant aquesta llei" i ha considerat indispensable abordar els actes que, sense suposar un delicte, estan associats a la discriminació i a la incitació a l'odi.
Susanna Segòvia (CatECP) ha lamentat que hagin augmentat els delictes d'odi i discriminació a Catalunya i ha considerat necessària una normativa que els posi fre, "però no aquesta llei i no així", sinó mitjançant una regulació que comporti canvis estructurals i que sancioni.
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha qüestionat el context en el qual el Govern ha presentat el projecte i la seva determinació per acabar amb les discriminacions: "Saben quantes sancions s'han aplicat des de l'entrada en vigor de la llei contra l'homofòbia? Nou".
La republicana Najat Driouech ha fet una crida a "blindar-se" davant les desigualtats, ha celebrat que el vicepresident català, Pere Aragonès, anunciés una llei contra l'antigitanisme i ha posat l'expulsió de gitanos de França quan Manuel Valls era ministre d'Interior com a exemple de discriminació.
Per part de JxCat, Saloua Laouaji ha reclamat "posar els mecanismes, instruments i plans per afrontar la situació de greuges i discriminacions" que augura que es produiran en el futur.
