L'exmagistrat Baltasar Garzón considera que el president del tribunal que jutja els líders del 'procés' al Suprem, Manuel Marchena, "potser està interactuant massa intentant reconduir a uns límits" les declaracions dels testimonis en el judici que, en la seva opinió, "en alguns casos no serien exactament els adequats" i "poden ser problemàtics" de cara a un recurs.

En una entrevista coincidint amb el llançament del seu últim llibre, No a la impunidad. Jurisdicción universal, la última esperanza de las víctimas (Ed. Debate), Garzón es referia així a decisions de Marchena com restringir la temàtica de l'interrogatori d'un testimoni a la que hagi plantejat la part que ha proposat la seva compareixença.

"Limitar les declaracions dels testimonis o la possibilitat que les defenses dels interroguin una vegada que un testimoni, sigui qualsevol la part que el va proposar, ja forma part del patrimoni processal, no crec que sigui una bona mesura, sobretot de cara a ulteriors reclamacions o recursos ", assenyala.

Entén que aquests límits poden no ser "exactament els adequats" i no sembla "una bona mesura de cara a ulteriors reclamacions o recursos". "Tot el que sigui donar pàbul a que hi ha hagut limitacions en l'exercici del dret de defensa pot ser problemàtic", planteja.

Per a Garzón, "la judicialització del procés català ha estat un error" i si bé això "no vol dir que no hi hagi fets delictius a perseguir", ell no creu que s'hagin donat ni els de rebel·lió ni els de sedició que sostenen les acusacions i creu que es comprovarà "al final del camí".

"La falta de destresa política d'alguns i el cinisme d'altres ha produït aquesta situació i judicializar-la va ser des del meu punt de vista, el pitjor error que es va produir. Qui prengués aquesta decisió no crec que imaginés les conseqüències que es produïrien i les interpretacions jurídiques que s'estan fent sobre la violència serà molt difícil que es consolidin. Quan una cosa costa tanta feina explicar-la i comprendre-la sense entranyes, és que no està bé ", ha apuntat.

En tot cas, assegura que la Justícia a Espanya és independent -"la qual cosa no vol dir que no hi hagi jutges dependents, com hi ha mals metges o mals arquitectes"-, i que "no és veritat que hagi politització", però "judicialitzar aquest fet en tota la seva extensió" li sembla erroni, com ho és mantenir al gruix dels acusats a la presó provisional, un fet que creu que "no té justificació jurídica".

Opina a més, que "tots els problemes que estan subjacents en aquest tema" tornaran a la taula a partir de la convocatòria electoral. "El Parlament Europeu es pronunciarà, les institucions europees s'han de pronunciar, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea probablement també va s'haurà de pronunciar-i el Tribunal d'Estrasburg segur que també. "Hem generalitzat un problema que mai hauria d'haver transcendit les fronteres espanyoles", afirma.