La Junta Electoral Central (JEC) va llançar ahir un ultimàtum al president català, Quim Torra, al donar-li un nou termini de 24 hores perquè retiri dels edificis de la Generalitat els llaços grocs i les «estelades», advertint-li que si no ho fa podria incórrer en responsabilitats penals.

Amb la seva decisió, la JEC desestima el recurs presentat pel propi Torra contra l'acord que fa una setmana va adoptar aquest mateix òrgan per ordenar-li que tragués els símbols independentistes dels edificis públics per no ser compatibles amb el principi de neutralitat exigit a les institucions en període electoral.

Per la seva banda, Torra no preveu esgotar el termini i no desvetllarà fins avui la resposta a la JEC. Fonts de l'entorn del president català van indicat que revelaran la resposta a la JEC al matí, quan es reuneix de forma ordinària el Consell Executiu.

Torra va esgrimir diversos arguments per justificar la seva negativa a fer-ho i va demanar al màxim intèrpret de la legislació electoral que reconsiderés la seva postura, però la JEC rebutja una per una les seves al·legacions i a més d'insistir-li en què compleixi l'ordre li adverteix de les conseqüències que tindria la seva negativa.

Petició a la Delegada

És més, la Junta demana a la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, que l'informi si Quim Torra ha complert aquest últim requeriment en el termini previst «a l'efecte de deduir, en el seu cas, les responsabilitats en les quals s'hagi pogut incórrer per no fer-ho».

Respecte a les «estelades», Torra sostenia que representen «un anhel de llibertat i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta», tal com va resoldre el Parlament en el seu moment, però la JEC li recorda que ja el 2015 va establir que aquestes banderes «simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota ella».

Per a la JEC es tracta, per tant, d'un símbol «legítim» que poden usar els partits en la seva propaganda electoral, igual que poden utilitzar els llaços grocs, amb els quals es recorda la presó preventiva de candidats de formacions que concorren a les eleccions.

Autoritats públiques

Però en els dos casos aquests símbols no poden ser utilitzats pels poders i autoritats públiques, que han de mantenir, subratlla la Junta Electoral, una «rigorosa neutralitat política», d'acord amb la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). A més, adverteix que no es pot invocar una resolució parlamentària, encara que hagi estat aprovada majoritàriament, davant el que diu un precepte legal constitucional.

Un altre argument de Quim Torra era el seu «deure» de respectar la «llibertat d'expressió dels empleats públics», el qual és també rebutjat per complet per la JEC, per a qui aquest dret «no inclou la utilització d'edificis i llocs públics de manera partidista». Més quan, explica en el seu acord d'ahir, les normes aplicables als funcionaris els obliguen a respectar la Constitució i altres lleis, i en període electoral els imposa els deures de «neutralitat» i «imparcialitat», sempre a la recerca dels interessos generals i amb «un deure estricte d'imparcialitat i d'actuar al marge de qualsevol posició ideològica que tinguin».

Pel que fa a la dificultat legal al·legada per Torra per treure els símbols dels molts edificis que no són propietat de la Generalitat, la JEC l'indica que això «no pot ser excusa» per executar la seva ordre.