Els equips de defensa dels encausats en el judici pel procés al Tribunal Suprem han denunciat de manera coordinada davant de la sala penal d'aquest òrgan el que consideren obstacles a l'hora de reproduir el material audiovisual durant les sessions. Reclamen que l'actual postura es reconsideri de cara als interrogatoris a diversos guàrdies civils previstos per a les sessions de la setmana vinent.

Durant la compareixença dels acusats es va permetre l'exhibició d'alguns vídeos, si bé posteriorment el president del tribunal, el jutge Manuel Marchena, va anunciar a les defenses que aquesta pràctica no se seguiria produint i va manifestar que hi haurà temps per veure tots els documents audiovisuals que se sol·licitin per les parts durant la fase de la prova documental.

Les defenses coincideixen en els seus escrits en què la manera com s'està conduint la vista, així com el control imposat per Marchena respecte la pràctica de la prova, estan «limitant el debat contradictori» i perjudiquen, en conseqüència, els seus clients. Afegeixen que el fet que es pugui fer constar en acta una «protesta» sense la possibilitat d'argumentar-la pot acabar vulnerant els drets fonamentals.

Així, incideixen que la setmana vinent, durant la compareixença d'alguns agents de la Guàrdia Civil, serà indispensable per a les seves estratègies de defensa mostrar documents audiovisuals quan els fets narrats pels testimoniatges policials es contradiguin amb les imatges.

Argumenten també que un procediment penal protegeix especialment els drets del processat i, més concretament, el seu dret a la presumpció d'innocència. És en aquest sentit que reclamen que les preguntes que les defenses puguin fer a tots els testimoniatges siguin acceptades si poden influir en la sentència del tribunal.

Garzón i els límits de Marchena

L'exmagistrat Baltasar Garzón considera que el president del tribunal que jutja els líders del procés en el Suprem, Manuel Marchena, «potser està interactuant massa tractant de reconduir a uns límits» les declaracions dels testimonis en el judici que, en la seva opinió, «en alguns casos no serien exactament els adequats» i «poden ser problemàtics» de cara a un recurs. En una entrevista amb Europa Press al fil del llançament del seu últim llibre, No a la impunidad. Jurisdicción universal, la última esperanza de las víctimas (Ed. Debate), Garzón es referia així a decisions de Marchena com restringir la temàtica de l'interrogatori d'un testimoni al qual hagi plantejat la part que ha proposat la seva compareixença.

«Limitar les declaracions dels testimonis o la possibilitat que les defenses els interroguin una vegada que un testimoni, sigui quina sigui la part que ho va proposar, ja forma part del patrimoni processal, no crec que sigui una bona mesura, sobretot de cara a ulteriors reclamacions o recursos», assenyala. Entén que aquests límits poden no ser «exactament els adequats» i no sembla «una bona mesura de cara a ulteriors reclamacions o recursos». «Tot el que sigui donar pàbul al fet que hi ha hagut limitacions en l'exercici del dret de defensa pot ser problemàtic», planteja.