L'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, va fer públic que la policia catalana tenia a punt un pla dos dies abans de la declaració d'independència per detenir l'aleshores president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern en cas que ho demanés la justícia.
En una declaració molt extensa, Trapero va defensar el dispositiu dels Mossos d'Esquadra per aquell dia, que va remarcar que era «conjunt» amb els cossos policials estatal. Pel major, els Mossos van complir amb el manament judicial alhora que van garantir la «pau social». Trapero va retreure a Forn d'haver actuar amb un «punt d'irresponsabilitat» amb les seves declaracions sobre què farien els Mossos l'1-O i va revelar que va dir a Puigdemont que els Mossos «no acompanyaven el projecte independentista».
El major dels Mossos, pendent de ser jutjat a l'Audiència Nacional per rebel·lió, va admetre que la policia catalana desconeixia la «transcendència jurídica» de la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament o en quins delictes es podria haver incorregut , però ho veia com una cosa «aparentment d'una certa gravetat».
Per aquest motiu, va explicar que va comunicar als òrgans judicials que es posava a la seva disposició per si ordenaven «algun tipus d'acció» relacionada amb aquests fets, actuació que, va precisar, «teníem prevista des de feia dos dies».
Segons va detallar Trapero, entre les 13.30 i les 14 de la tarda en què el Parlament va aprovar la «declaració aquesta» (sic) va trucar per telèfon al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i al llavors fiscal superior de Catalunya, el mort José María Romero de Tejada.
En aquestes converses, va agregar, els va comunicar que «el cos està a disposició de la Fiscalia i de l'òrgan judicial», després d'haver tingut coneixement que el Parlament havia aprovat la declaració d'independència, una resolució que els membres del Govern processats han rebaixat durant el judici a simple resolució de caràcter simbòlic, sense efecte jurídic.
En aquest sentit, va apuntar que els Mossos es van oferir a dur a terme les accions que ordenessin els òrgans judicials, que el cos tenia previstes des de feia dos dies i que, davant la insistència de Melero, ha concretat que eren la detenció de Puigdemont i seus consellers.
Trapero va recalcar ahir que els sindicats del cos van mostrar el seu «malestar» amb un Govern que estava «afavorint» o «impulsant» un «acte il·legal» i al temps tenia un cos policial que governativament depenia d'ell i que tenia el mandat judicial d'impedir-ho.
«Inquietud» al cos
Això generava «inquietud» en els sindicats i en general en tot el cos, va recalcar el major a la segona part de la seva testifical davant el Suprem en el judici del «procés», en concret a preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero.
A la sessió matinal, Trapero va declarar que se sentia «incòmode» amb la deriva política durant els mesos previs a l'1-O i que les declaracions de Forn en les que va afirmar que els Mossos assegurarien que la gent pogués votar l'1-O tenien «un punt d'irresponsabilitat».
A la tarda, a preguntes del lletrat de Joaquim Forn, va afegir que aquelles paraules «van causar bastant malestar perquè confonien la gent sobre el paper dels Mossos i feia l'efecte del que no era». «Va donar una imatge que va alimentar una cosa que estem pagant i que no s'adequa a la realitat. Per això li ho vam censurar i va ser irresponsable», va dir.
No trencaria «mai» la legalitat
El major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha destacat que el 28 de setembre del 2017 van instar el Govern a complir la llei perquè la policia autonòmica no «trencaria mai amb la legalitat ni amb la Constitució», ja que ells es posicionaven en contra del projecte independentista.
«Els emplacem al compliment de la legalitat, de les ordres judicials, que evidentment les anàvem a complir, que no s'equivoqués amb nosaltres», va respondre Trapero al president del tribunal, Manuel Marchena, en la primera ocasió en què el magistrat formula una pregunta a un testimoni en el judici del procés.
Tan rellevant era aquesta qüestió que per tecnicismes jurídics no havia pogut ser plantejada per cap de les parts que Marchena, fent ús de l'article 708 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, li va preguntar sobre per què va sol·licitar al Govern convocar les reunions del 26 i 28 de setembre del 2017 i quin missatge volia transmetre dels Mossos als responsables polítics catalans.
Avís a Puigdemont
Trapero també va confirmar ahir en el judici a la cúpula del procés al Tribunal Suprem que va avisar el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont que l'1-O «provocaria necessàriament» problemes d'ordre públic i de seguretat ciutadana.
En línia amb el que van testificar els comissaris Emili Quevedo i Manel Castellví, Trapero va detallar que hi va haver una primera reunió, el 26 de setembre, en la qual va participar al costat dels comissaris Joan Carles Molinero i Ferran López, amb l'assistència de Puigdemont i l'exconseller Forn. Posteriorment, Trapero va tornar a convocar una segona reunió, el 28 de setembre, a la qual també va demanar que assistís l'exvicepresident Oriol Junqueras, que va acudir, i la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, que no es va presentar, i per part dels Mossos també va invitar Quevedo i Castellví.
Trapero va recordar que hi havia un informe de l'àrea d'Informació dels Mossos, comandada per Castellví, que preveia que «en alguns col·legis, però no amb caràcter generalitzat», podria haver-hi incidents entre votants i policies als col·legis de l'1-O.
Secretària judicial
Trapero, també va reconèixer que la secretària judicial del Jutjat 13 de Barcelona sortís pel terrat de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre per «estalviar-se temps» de muntar un cordó policial.
L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, va preguntar si l'actitud del seu client va ser de col·laboració amb les Forces de Seguretat. «Era de col·laboració encara que sempre em va dir que responia per les persones sobre les quals tenia ascendència; era en to agradable», ha contestat Trapero, que també va revelar que en un moment donat li va retreure al president de l'ANC: «No em diguis tu com es fa un dispositiu policial».
Trapero va reconèixer que els consells de Sànchez «van poder ser amb bona voluntat» i que actués «de bona fe», en entendre que el dispositiu de la Brimo per evacuar la comitiva judicial amb un passadís de seguretat.
