A la tarda d'abans d'ahir „la declaració de Trapero en el macrojudici durà més de sis hores„ saltaren xàldigues. Zaragoza s'estimbava solet. Quedà clar que el dispositiu Àgora no era per al referèndum i que les instruccions de Fiscalia (publicades per la premsa), una de les quals demanava un perímetre de 100 metres als punts de votació, cosa que hauria requerit 40.000 agents, quedaven anul·lades i sense efecte pel mandat de la magistrada Armas. Aquesta certament no disposava la convivència ciutadana com a primer objectiu, però també s'hi referia. I oralment els digué que actuessin «amb paciència, contenció i garantint la pau social». Total, que els Mossos van tancar 139 punts de votació, 250 no van arribar a obrir, amb 104 actuacions de les BRIMO, i es van endur 432 urnes. Nova revelació: el binomi de mossos enviats als punts de votació formava part de l'únic dispositiu conjunt que s'havia pactat amb Ferran López, el seu segon, els dies 29 i 30, amb De los Cobos. Cap pla B. El matí de l'1-O, veient el que passava, López trucà a De los Cobos: cap resposta Desconvocà les reunions programades i Trapero se'l trobà al TSJC quan volia parlar amb la magistrada Armas. Saltaven pels aires les declaracions de De los Cobos, Trapote i Gozalo, qui sap si susceptibles de ser inculpats per fals testimoni.
S'arribà al súmmum quan parlà de les reunions de la cúpula de ME amb Puigdemont, sol·licitades per ell mateix, el 26 i 28-IX. Als ME no els agradava que els polítics declaressin que ells garantirien la votació. A més d'exposar la seva preocupació per l'ordre públic i d'instar als polítics a complir la legalitat, els va poder deixar clar que els ME no acompanyaven el projecte independentista, que seguirien les instruccions judicials i no trencarien amb la Constitució. Puigdemont hauria contestat: «Facin el que hagin de fer». I la bomba: el 27-X, dia de la proclamació (virtual?) de la independència, trucà a Fiscalia i al TSC i es posà a la seva disposició per si els ME havien de detenir el President i als Consellers emprant un dispositiu que ja tenien preparat des de dos dies abans. Era suficient. Començà el pim-pam-pum a les xarxes i a les tertúlies.
