El macrojudici començà ahir amb el refús a declarar d' Antoni Molons García, exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, i ens vam quedar sense saber si era l'esmentat «Toni» d'anteriors declaracions. Va seguir Teresa Prohias Ricart, exdirectora dels Serveis del departament de Presidència. Les acusacions van tornar sobre les ja negades despeses de missatgeria d'Unipost, la contractació de campanyes electorals (Registre de ciutadans a l'estranger, aturada, i de Civisme, que quedà deserta) i les factures de la CCMA de més de 93.000 euros i 184.000 euros. Ferro fred: sense expedients de contractació no hi podia haver cap mena de pagaments. L'advocada de l'Estat tampoc no se'n va sortir amb registres de sortida de diferents departaments.
Seguí l'estella del matí, l'ex-Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero Alvarez. Marchena no va permetre cap declaració de la seva advocada Olga Tubau. Començà l'interrogatori J. Ortega Smith, per part de Vox. Es trobà amb el mur d'un relat professional ple de dignitat. Van anar saltant per l'aire les barricades de la postveritat: el 20-IX no hi va haver violència, estava amb contacte amb tothom, les BRIMO estaven preparades, el passadís per a la sortida de la comitiva judicial es deixà perquè els comunicaren que l'escorcoll anava per llarg, la secretària judicial no va haver de sortir barrejada amb el públic del Coliseum... El fiscal Zaragoza preguntà el que li va donar la gana sortint-se del marc anterior. Era igual: Trapero defensà el cos dels Mossos davant de De los Cobos, Forn no va intervenir mai en els operatius policials (tot i que valorà «un punt irresponsable» la seva voluntat política) davant la manca de sintonia amb el supervisor encarregà a Ferran López que s'hi reunís, l'1-O va complir estrictament el mandat del TSJC. I vam saber que aquell dia no hi havia pla A i pla B, sinó un dispositiu conjunt perquè Mossos, PN i GC actuaven com a policia judicial... Les mentides ordides durant tota la instrucció del procés quedaven en foc d'encenalls.
