L'ex-secretari general de Diplocat Albert Royo va admetre que aquesta entitat va pagar les despeses «d'experts» que es van desplaçar voluntaris a Catalunya per l'1-O per «fer una anàlisi acadèmica», però no com a «observadors internacionals» per supervisar-ho, malgrat que la Generalitat els va presentar així.

Es tracta de la primera ocasió en què la qüestió dels observadors entra en escena en el judici del procés, un aspecte clau per a les acusacions a l'hora de justificar la malversació que atribueix a tots els acusats del Govern de Carles Puigdemont ja que existeixen pagaments acreditats a empreses a Londres i Brussel·les.

Però ahir el que va ser secretari general de Diplocat va negar rotundament que l'equip de parlamentaris europeus desplaçats per al referèndum ho fes en qualitat «d'observadors electorals internacionals», sinó que eren «experts» als quals se'ls va encarregar mesos abans de l'1-O una «anàlisi acadèmica» de la «realitat catalana». I, per tant, ells van sol·licitar la seva presència a Catalunya en els dies previs al referèndum per poder completar el diagnòstic que estaven realitzant, però no a instàncies de la Generalitat. La seva estratègia va girar així al voltant de la denominació d'aquest grup com visitants i no com a observadors, ja que el que fan aquests és «comprovar si el vot ha estat just i transparent» i això «no té res a veure» amb el que va contractar Diplocat.

Ara bé, aquell equip no només va ser presentat per la Generalitat com la primera «missió internacional d'observació electoral», sinó que fins i tot la llavors presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, va fer una recepció per a aproximadament 200 «convidats de tot el món» que anaven a actuar com a «observadors internacionals» del referèndum.

I de fet aquells dies no hi va haver un, sinó dos equips d'experts, l'Election Expert Research Team encapçalat per Helena Catt, directora executiva de la Comissió Electoral de Nova Zelanda; i el de la International Limited Observation Mission (ILOM), liderat per l'exambaixador holandès Daan Everts.

Moments de tensió

Abans que declarés, el Saló de Plens del Suprem va viure certs moments de tensió quan el fiscal va demanar deduir fals testimoni al responsable de Difusió de la Generalitat Jaume Mestre. Ho va fer prèvia advertència del jutge Manuel Marchena -que reflectirà la decisió del tribunal en sentència- que aquest delicte, que comporta penes de fins a dos anys de presó, s'aplica no només al que menteix sinó al que respon «amb inexactituds o respostes evasives».

I és que la declaració de Mestre va ser plegada de «no recordo» en relació amb diverses campanyes de publicitat relacionades amb l'1-O, com «Civisme», la de les famoses vies del tren.

Mestre va dir desconèixer totes les factures per les quals li va preguntar la Fiscalia, ni tan sols si aquesta campanya va ser de pagament, si es va cobrar o si es va reclamar. «El que sé és que el concurs de mitjans va quedar desert», va ser la frase que va repetir diverses vegades.