bans d'ahir, la sessió matinal del judici acabà aviat: els magistrats Luciano Varela, Ana Ferrer i d'altres es veu que fan part de la Junta Electoral Central (JEC) i s'havien de reunir per prohibir els llaços grocs de cara a les eleccions del 28-IV. A la tarda les acusacions van cercar les pessigolles a responsables d'Unipost, empresa ja liquidada, però en van sortir, com era d'esperar, amb les mans buides. Cap prova factual. Dijous passat, Pau Raventós, ex-director general d'Unipost, ja s'havia acollit a no declarar per estar investigat al Jutjat 13, on ja havia deixat clar que mai no havia cobrat res per repartir cartes als components de les meses electorals de l'1-O ni una gran quantitat de targetes censals.

Ahir al matí va ser un vist i no vist. José Oriol González Martínez, gerent i propietari de Buzoneo Directo, empresa escorcollada per la Guàrdia Civil, que trobà milers de díptics i fulletons diversos cridant al referèndum, s'acollí al dret a no declarar. En canvi, sí que ho va fer, Rosa Maria Sans, responsable de Recursos Humans d'Artyplan, una empresa d'arts gràfiques, que emmagatzemava estocs a Disnet.

Allí foren escorcollats per la benemèrita, que comissà material i li va demanar un pressupost del que s'enduien (17.000 euros a cop d'ull i amb dades d'administració, perquè no va desembolicar res dels palets). No sabia d'on havia arribat l'encàrrec per l'1-O, perquè el responsable de producció era Blas Cortés, bé que a la fitxa d'Òmnium Cultural, bon client seu, hi figurava com a contacte. Això no obstant, el 19-IX va fer un mail en el qual, donades les circumstàncies i curant-se amb salut, manava no imprimir res que tingués a veure amb el referèndum. Ara: mai no es va signar cap factura ni albarà. Encara no eren ni les 11 i Marchena alçà la sessió fins a la tarda. Planà damunt la sala l'enjòlit de no saber si Manuel Altafaj, exdelegat del govern davant la UE, que viu a Bèlgica i es vol acollir al dret a no declarar, demà s'hauria de traslladar al TS o no.