09 de març de 2019
09.03.2019

Serrells del macrojudici

09.03.2019 | 06:30

El macrojudici resulta tan intens que aquesta columna s'omple amb els testimonis matinals. Serà bo, doncs, deixar constància d'alguns testimonis de la tarda i vespre. Per exemple, el passat dilluns, dia 4, a la tarda, va declarar Roger Torrent, president del Parlament català. Els fiscals, amb l'acusació de desobediència a Forcadell en l'horitzó, li van demanar el mateix que a Gispert i Benach: avisos i requeriments ante re del TC i interès per com es van tramitar el 6/7-IX-17 les lleis dites del Referèndum i de Transitorietat. Repetí que la Mesa és un òrgan polític i col·legial i que no pot deixar d'admetre les propostes dels grups parlamentaris perquè no pot imposar cap censura: per això no mira els fons sinó les formes. I que dictàmens de lletrats i del Consell de Garanties estatutàries són simplement consultius. Però José M. Espejo-Saavedra, vice-president 2n de la mesa per Cs, i David Pérez Ibáñez, secretari 2n de la mesa pel PSOE, van arribar a dir que, de vegades, també s'ha mirat el fons (la mesa, a més d'òrgan polític també ho seria de govern) i que la tramitació de les lleis esmentades el 6/7-IX va ser excepcional. No van ajudar Forcadell, certament, i tampoc no ho van fer qui n'era lletrat major, Antonio Bayona, que acaba de publicar el llibre No todo vale, ni Xavier Muro, secretari general, que no va voler fer pública la seva imatge: consideraren insòlita la tramitació de les lleis del 6/7-IX tot sostenint que la presidenta podia canviar l'ordre de resolucions i la mesa no admetre propostes. Ara, davant dels advocats quedà palès que, abans d'aprovar aquelles lleis, la presidenta respectà tots els torns de reconsideracions. Ah! I que mai no va amagar als companys de taula les reconvencions del TC.

De la tarda del dimarts 5, ens van quedar al tinter les declaracions d' Antonio Puigserver, secretari tècnic del Ministeri de l'Interior i encarregat dels Mossos quan el 155 (i manifestà que li havien estat «lleials»), i l'estel·lar de Diego Pérez de los Cobos, que s'allargà fins l'endemà, cosa que ens va permetre d'explicar que el mandat del TSJC de no afectar la «convivència ciutadana» el va trobar accidental i no pas substancial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook