"Créixer al costat del meu pare alcohòlic ha condicionat totalment la meva vida". Així ho assegura la Raquel, que des dels 17 anys, junt amb la seva mare i la seva germana, participa en els grups de suport a persones que han conviscut o conviuen amb persones alcohòliques de l'Associació Al-Anon. La Raquel explica que més enllà del parentiu, tots els familiars d'alcohòlics comparteixen sentiments com "la impotència, la ràbia o la baixa autoestima" i que participar en grups de suport "els ofereix la possibilitat d'expressar-se sense ser jutjats". A la Maria, neta, filla i germana d'alcohòlics, compartir els seus problemes li va servir "per posar nom a les coses" i per entendre que sola no se'n sortiria. "Els familiars d'alcohòlics aprenem a conviure amb el caos i només amb ajuda aconseguim relacionar-nos amb una certa normalitat", afegeix el Samuel.

L'Associació Al-Anon fa més de 55 anys que dóna suport a familiars de persones alcohòliques a Catalunya. Actualment té en marxa una quarantena de grups arreu del territori amb una quinzena de membres cadascun. Tot i que la mitjana d'edat supera els 40 anys, l'associació també atén menors a Alateen.

Els seus membres reconeixen que és difícil acceptar que l'alcoholisme d'un familiar els pugui afectar i condicionar la vida, però que un cop fan el pas de buscar ajuda i es posen en contacte amb d'altres persones afectades reconeixen immediatament problemes comuns, el que els ajuda a ser conscients "de tot allò que arrosseguen". "Els sentiments són molt semblants sigui quin sigui el parentiu o l'edat", assegura la Raquel.

La Raquel, per exemple, filla d'una persona amb problemes d'alcoholisme, va entrar a l'associació amb 17 anys i des del primer moment es va sentir "compresa i escoltada". Explica que l'alcohol ha estat sempre present a la meva vida i que entrar a l'associació li va fer entendre que per a molta altre gent "els crits, les males paraules, els nervis i la crispació" també formaven part del seu dia a dia", apunta.

Ja sigui a la infància o a l'edat adulta, els membres d'Al-Anon asseguren que conviure amb un alcohòlic "marca de per vida". En aquest sentit, apunten que quan una persona viu el "caos" de manera continuada arriba a pensar que això forma part "de la normalitat" i que quan surten de l'ambient familiar i veuen que no és així és quan arriben a ser conscients que tenen un problema que els limita. "Fins que no vaig començar en els grups la meva vida en parella va ser un infern perquè reproduïa amb la persona que tenia al costat tot el que havia vist a casa", explica el Samuel.

Tant és així, afegeixen, que en molts casos els fills de pares o males amb problemes d'alcoholisme acaben buscant parelles amb problemes similars perquè donada la seva manera de relacionar-se amb els altres s'acaben ajuntant amb persones que han viscut el mateix. "La teva vida queda condicionada de tal manera que acabes amb gent que ha passat pel mateix que tu i reproduint allò que has vist a casa", lamenta la Raquel.

Tot i que la Judit va començar a conviure amb l'alcoholisme quan va conèixer el seu marit, reconeix que els efectes negatius perduren de per vida i que cal treballar molt la pròpia conducta per no recaure. Assegura que conviure dia a dia amb una persona alcohòlica li va canviar el caràcter fins el punt de definir-se "com una malalta crònica" que ha de treballar cada dia per no tornar a tenir relacions tòxiques amb el seu entorn. "És com anar al gimnàs. No ho pots deixar perquè sinó es perd tota la feina feta", coincideix la Raquel.

Malgrat que moltes de les persones que assisteixen als grups de suport d'Al-Anon també segueixen teràpies amb psicòlegs i psiquiatres, defensen que totes dues maneres d'afrontar el problema són compatibles. Aquí, destaquen que les sessions amb psicòleg són una o dues al mes i que als grups s'hi pot anar sempre que es vol o agafar el telèfon i contactar amb un company que t'entén i es pot aconsellar.