08 de març de 2019
08.03.2019
L'Empordà

Puigdemont va desatendre l'avís de Mossos de parar l'1-O per risc de violència

08.03.2019 | 06:30

Els Mossos d'Esquadra van intentar «dissuadir» sense èxit Carles Puigdemont que seguís endavant amb l'1-O pel risc que es produís una «escalada de violència», si bé l'expresident va desatendre aquesta advertència al·legant que tenia un «mandat del poble» i una decisió del Govern per portar-ho a terme.

Així ho va revelar ahir en el judici a la cúpula del procés al Tribunal Suprem el cap de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, el comissari Manuel Castellví, que va testificar que la cúpula del cos va mantenir dues reunions amb Puigdemont per aconsellar-li que aquell referèndum no es podia celebrar.

En una primera reunió del 26 de setembre, a la qual Castellví no va poder assistir, els comissaris de la cúpula dels Mossos, entre ells el major Josep Lluís Trapero, que va ser qui va sol·licitar la trobada, van advertir que, malgrat que les crides a participar l'1-O eren pacífiques, es podrien produir moments de «tensió» que podien acabar amb una «escalada de violència». Per aquest motiu, van intentar convèncer Puigdemont que no seguís endavant amb el referèndum, segons ha detallat Castellví, qui, a diferència dels comissaris de la Prefectura dels Mossos durant l'etapa de Trapero, no està imputat en cap causa per la suposada passivitat de la policia autonòmica l'1-O.


«Igual que van entrar»

Els comissaris van sortir de la reunió «igual que van entrar», pel que van sol·licitar una nova cimera, que es va celebrar el 28 de setembre a la tarda, a la que per part del Govern van assistir Puigdemont, el seu vicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn, i per part dels Mossos, Trapero -pendent de judici per rebel·lió a l'Audiència Nacional- i els comissaris Ferran López, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo, tots ells actualment imputats. A la reunió, va ser el propi Castellví qui va traslladar la seva preocupació pel que podria passar l'1-O, ja que preveien una gran mobilització, i van insistir en el fet que, encara que es cridava a participar de forma pacífica, hi havia el risc que «l'actitud passiva» dels concentrats es transformés en «activa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook