De los Cobos: «La resistència passiva es va tornar activa quan els policies arribaven als col·legis»

Durant el seu interrogatori i a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, el coronel ha explicat que el fiscal en cap de Catalunya el va designar coordinador de l'operatiu policial el 21 de setembre i que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va mostrar la «disconformitat». «Ho entenia com una ingerència, una invasió de competències i com un establiment d'algun tipus d'autoritat per sobre seu», ha explicat De los Cobos, que ha aclarit que no era així perquè la direcció de l'operatiu la portaria ell i la seva funció era la de coordinar l'operatiu conjunt entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. «El fiscal diferencia entre comandament i coordinació», ha explicat.

Crítiques al pla operatiu dels Mossos

Crítiques al pla operatiu dels MossosDe los Cobos ha explicat que dos dies més tard -en una reunió del dia 23- va dir a Trapero que el pla operatiu dels Mossos "no estava dissenyat per impedir el referèndum" i que ell li va replicar -davant del fiscal- que no li reconeixia la seva autoritat. Llavors, segons el coronel, va ser el propi fiscal José Maria Romero de Tejada qui li va demanar que el canviés. «Quan li va dir el fiscal va dir que sí que incrementaria el personal», ha explicat.

Relaciona Trapero amb Forn

Relaciona Trapero amb FornEn respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, Pérez de los Cobos ha dit que Trapero ja coneixia el matí del 23 de setembre la carta que el dia abans el conseller d'Interior, Joaquim Forn, va enviar al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, traslladant-li que no calia cap suport dels cossos policials estatals i que els Mossos tenia capacitat suficient per «afrontar la situació». «Interpreto que Trapero ja coneixia en profunditat el contingut d'aquesta carta», ha dit.

A més, també ha assenyalat que, a la sortida de la mateixa reunió del dia 23, Forn va comparèixer poc després davant dels mitjans de comunicació i que li va «sorprendre» que expliqués el contingut de la trobada. I ha remarcat que dies després, el dia 27, Trapero demana en una reunió amb la fiscalia que Pérez de los Cobos fos revocat del seu càrrec fent servir «els mateixos arguments que va fer servir Forn en la seva compareixença pública».

Relació «difícil» amb Trapero

Relació «difícil» amb TraperoEl coronel ha qualificat de «difícil» la relació amb el major dels Mossos d'Esquadra, fins al punt que en una reunió convocada per ell per al dia 25 de setembre no s'hi va presentar. Trapero hi va enviar el comissari Ferran López, ha recordat Pérez de los Cobos. Un cop aplicat el 155, López va substituir Trapero al capdavant de la prefectura de la policia catalana.

També el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha assegurat al Tribunal Suport que cap membre del Govern de la Generalitat es va oposar durant la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el 28 de setembre al compliment de la interlocutòria del TSJC, però que hi havia «discrepàncies d'interpretació». D'una banda, ha dit, la Generalitat posava per davant «la preservació de la normal convivència ciutadana», mentre que l'Estat creia que s'havien de fer «actuacions dirigides a impedir» el referèndum de l'1-O. I ha afegit que tampoc van dir que els Mossos impedirien el referèndum. Puigserver va ser el responsable del Departament d'Interior durant el 155 i ha assegurat que l'actuació dels comandaments dels Mossos i dels càrrecs polítics no destituïts durant aquell període va ser «professional i lleial».

Durant la seva declaració com a testimoni, ha relatat la seva assistència a la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, en la qual hi havia «alguna discrepància» sobre la possibilitat d'arribar a algun acord per a una coordinació «eficaç» entre els cossos policials. «Teníem dubtes que els objectius perseguits fossin els mateixos», ha dit, ja que per part de la Generalitat «semblava que l'objectiu no era impedir la celebració de la votació, sinó coordinar-nos durant la celebració de l'1-O com si es tractés d'un dispositiu conjunt en una jornada electoral o la celebració d'una consulta regularment convocada».

Puigserver creu que calia anar a la Junta perquè era «una de les últimes oportunitats per aconseguir que es desconvoqués la consulta».

El secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior ha assegurat que, durant la Junta, Puigdemont va traslladar que «era necessària una resposta coordinada» perquè «es preveia que molta gent sortís al carrer a votar». I que va afegir que, tal com deia la interlocutòria del TSJC, «era necessari preservar la normal convivència ciutadana com a bé superior a protegir».

En canvi, ha relat, el coordinador Diego Pérez de los Cobos va respondre que no s'havia de confondre aquest criteri amb el que determinava la interlocutòria en la part dispositiva, que era «evitar la celebració de la votació», «sense perjudici de fer-ho amb la normal convivència ciutadana». Puigdemont, ha seguit explicant, va replicar que "un mandat judicial no es podia posar per davant de drets dels ciutadans".

Puigserver també ha explicat que el major Josep Lluís Trapero va afirmar que «per suposat» que es compliria amb el mandat judicial, i que la manera era «preservant la normal convivència ciutadana fent un ús proporcional de la força» quan es produïssin «danys a ciutadans per part de tercers o agressions» a agents policials. En canvi, segons el seu relat, Pérez de los Cobos va insistir en què la «normal convivència» no podia ser «una excusa per no usar la força i incomplir el mandat» del TSJC, i que va insistir a Trapero si estava «disposat» a fer un ús «proporcional» de la força per impedir la celebració del referèndum.

Com ha declarat Millo aquest dimarts en la sessió de matí, Puigserver ha explicat que Trapero va deixar clar que no es faria ús de la força «si hi havia presència de gent grans, nens o persones vulnerables».

Durant la Junta de Seguretat, Puigserver ha dit no recordar que es parlés de possibles enfrontaments amb els ciutadans, però sí que hi havia la «possibilitat» que es produïssin «actes de desobediència i resistència» als cossos de seguretat que podien «derivar en la necessitat de fer un ús proporcional de la força».

També ha recordat que en la mateixa reunió van demanar la desconvocatòria del referèndum i que es tanquessin els locals previstos per a la votació, i que no van tenir una resposta afirmativa «ni van dir que no ho anessin a fer». «Puigdemont va dir que sabien el que havien de fer», ha reblat.

El responsable del Ministeri de l'Interior ha dit que durant la Junta no es va parlar dels plans operatius dels cossos de seguretat i que els mossos no van dir que impedirien el referèndum.

Sobre el paper de Forn durant la Junta, ha explicat que va intervencions «escasses» i que va recordar que les forces de seguretat de l'Estat «havien d'actuar a requeriment previ dels Mossos». Ha xifrat en uns 8.000 els mossos que van participar en el dispositiu de l'1-O i en 12.000 en el de les eleccions del 21-D.

Actes del 8 de novembre

Actes del 8 de novembreA preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha relatat que va ser responsable del departament amb l'aplicació del 155. Sota la seva responsabilitat ha reconegut que el dia 8 de novembre de 2017 es van produir tallades de vies «espontànies» a l'estació de Sants i que no es va intervenir per part dels Mossos. «Va censurar aquesta inacció o es remet a criteris operatius?», li ha preguntat Melero. Puigserver ha dit que era "complicat" actuar perquè s'havia concentrat molta gent a les vies.

«Actuació lleial i professional» dels Mossos amb els 155

«Actuació lleial i professional» dels Mossos amb els 155A preguntes de Xavier Melero, ha reconegut que durant el temps que va estar a Barcelona l'actuació dels comandaments dels Mossos i també de càrrecs polítics que no estaven cessats era «professional i lleial». Ara bé, ha dit que la valoració és «independent» de les actuacions anteriors del cos i només relativa al seu pas per Barcelona en aplicació del 155.

Autoritza compra d'armament

Autoritza compra d'armamentSobre la polèmica exposada en diversos moments del judici sobre el suposat intent de compra d'armament de guerra per part dels Mossos, Puigserver ha dit que l'expedient era del 2016 que estava aturat. Ha explicat que ell mateix va demanar «reformular-lo» per ajustar quantitats i tipus d'armaments. Un cop revisat, li va donar el vistiplau i el va enviar als Ministeri d'Interior i de Defensa. «Em semblava que el contingut de la proposta era raonable i li dono suport», ha deixat clar. Ha clarificat que per la compra d'aquest tipus d'armament calia també autorització del ministeri de Defensa i de la Guàrdia Civil, i que això s'obté finalment l'abril del 2018.

A preguntes el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha dit també que no és possible que els Mossos haguessin intentat comprar aquest armament sense «les preceptives autoritzacions».

L'exconsellera de la presidència Neus Munté ha negat haver sortit del Govern el juliol del 2017 per motius polítics perquè, segons ha remarcat, en aquell moment l'únic objectiu que hi havia sobre la taula era el «referèndum pactat» amb l'Estat. «Jo comparteixo aquesta via», ha manifestat a preguntes del fiscal. Munté ha al·legat motius personals, de falta d'ànim (havia mort el seu pare a l'abril, ha dit) i de «sobrecàrrega de feina». Tot i que la seva sortida es publiqués com un cessament, Munté ha dit que va "demanar el relleu". Preguntat pel fiscal si li feia «por» assumir responsabilitats penals per no atendre les advertències del TC, ha dit que no era por sinó «respecte». Tanmateix, ha afegit que no tenia la «sensació» que en aquell moment estiguessin desobeint el Tribunal Constitucional.

Munté, que a l'inici de la seva declaració ha mostrat la seva «incomoditat i profunda tristesa» perquè «una formació d'extrema dreta», en referència a Vox, exerceixi l'acusació popular, ha explicat que va sol·licitar a Puigdemont el seu «relleu» després de fer «una reflexió personal» i amb la seva família. «Em veia desbordada en les meves funcions», ha dit, sobretot com a portaveu del Govern. Munté ha assegurat que acusava «sobrecàrrega de treball» i que el primer semestre del 2017 va ser «especialment dur a nivell familiar», fet que va fer que no estava «en disposició d'exercir el càrrec amb normalitat». L'exconsellera ha explicat al tribunal que a finals d'abril va perdre el seu pare i que el seu estat anímic «no era el millor».

D'aquesta manera, l'exconsellera de la Presidència ha desvinculat la seva marxa del Govern d'un eventual desacord amb la línia política que estava seguint el Govern. En aquest sentit, ha recordat que en aquell moment, el juliol del 2014, s'estava treballant «en la recerca d'una via de diàleg per acordar amb l'Estat» un referèndum, que és una via que «comparteix».

Pel que fa al cessament, uns dies abans, de l'exconseller d'Empresa Jordi Baiget, Munté ha respost al fiscal Jaime Moreno que hi tenia una «molt bona relació», que li va saber greu la seva sortida del Govern i que ho va fer saber a Puigdemont. No ha volgut entrar, però, en els motius de la seva destitució

L'agenda de Jové

L'agenda de JovéLa fiscalia ha preguntat a Munté sobre les anotacions de l'agenda atribuïda a l'ex-secretari general de Vicepresidència i Economia Josep Maria Jové. L'exconsellera ha dit desconèixer el contingut d'aquesta agenda i "si és veraç o no". El fiscal s'ha interessat per reunions celebrades entre el febrer i el setembre del 2016. Munté ha explicat que les reunions en aquell moment "formaven part del seu dia a dia" i que es feien per "diferents motius".

Munté ha situat el febrer del 2016 com l'inici de la legislatura i ha explicat que a l'agost d'aquell any estaven centrats en preparar la qüestió de confiança a què s'havia de sotmetre Puigdemont després que la CUP no donés suport als pressupostos. Munté ha assegurat que en cap de les reunions es va parlar de celebrar un referèndum "il·legal".

Mossos al costat de la llei

També ha justificat que com a portaveu del Govern sempre va defensar que els Mossos "actuarien com sempre i que respondrien com a autoritat judicial a qualsevol mandat d'un jutge".

L'exconsellera ha reconegut que havia rebut cinc advertències del TC però ha insistit que en aquell moment "l'únic escenari era una desobediència" perquè s'emmirallaven en el 9-N. "No teníem la sensació que estiguéssim desobeint el que assenyalava el TC", ha afirmat.

20-S: "Persones serenes en una protesta legítima"

20-S: "Persones serenes en una protesta legítima"A preguntes de Vox, Munté ha reconegut que va assistir a la concentració del 20-S i també va anar a votar l'1-O "com ho van fer més de dos milions de persones". A preguntes de la defensa, ha explicat que el 20-S va veure "persones serenes en una protesta legítima". També ha reconegut que les intervencions dels presidents d'ANC i Òmnium anaven en la línia de demanar "demanant tranquil·litat i civisme, valors absolutament consubstancials al moviment independentista". "No vaig veure cap altercat i cap crida que no fos a la serenitat", ha reblat.

Sobre l'1-O, ha dit que va votar "amb normalitat" perquè al seu col·legi electoral no hi va haver càrregues policies. I també ha reconegut haver fet crides a la participació. "Segur que vaig fer crides a votar i vaig lamentar les fets lamentables de l'1-O", ha afegit.

A preguntes del lletrat Francesc Homs, ha dit que en aquella època -abans que plegués- el govern de l'Estat no parlava del 155. També ha reconegut que va participar en una reunió entre Puigdemont i el lehendakari Urkullu. "Li va demanar que mediés per aconseguir un acord polític amb l'Estat", ha explicat Munté, que ha valorat que la "voluntat era sincera".

Homs també ha preguntat per un conveni que va signar Economia amb el CTTI. Segons Munté, era un conveni per les necessitats que prèviament havien posat de manifest diferents departaments que necessitaven més espai per fer conferències o selecció de personal. I es va signar amb el CTTI perquè tenia una nau "infrautilitzada". Per això, Munté ha negat que les obres en aquesta nau tingués "res a veure" amb l'1-O. En un informe de la Guàrdia Civil s'apunta com a malversació el milió d'euros gastat per habilitar aquesta nau.

El lletrat de Forn, Xavier Melero, ha preguntat si Forn pertanyia a un "corrent ideològic més radical" que Jané, a qui va substituir en el càrrec. "No, a cap en concret, i a res que es pugui semblar a la radicalitat", ha afirmat.

També l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha assegurat que a l'entorn del 20 de setembre i fins arribar al referèndum hi va haver accions «violentes i organitzades» i que existia un «clima de conflictivitat» al carrer que posava en «perill» el manteniment de l'ordre constitucional. Com a exemple, ha dit que s'havien llençat "objectes incendiaris" i que s'havien «perseguit i amenaçat» policies i també a ell mateix. "Em van escriure a la paret 'Millo muerte', no sé si això és violència però pacífic no és", ha explicat. També criticat que Govern, ANC i Òmnium fessin una crida el 20-S per «defensar les institucions». Segons Millo, suposava el «món al revés» perquè si es demana defensar institucions és perquè s'interpreta que "algú les està atacant". Sobre els CDR, ha explicat que «tenen una estructura», que no eren «espontanis» i que a dins hi ha «gent violenta».

A preguntes del fiscal, Millo ha assegurat que darrere dels CDR hi ha «una estructura i organització», i que «d'espontani té ben poc». L'exdelegat sí ha reconegut que «segurament» hi ha una part d'espontaneïtat, perquè és «plural i divers», amb "molta gent pacifista", però que també està format per persones que «no tenen cap inconvenient en fer ús de la violència». "Estan camuflats, no es pot negar que alguns no són violents", ha assegurat.

Fustigació i intimidació

Fustigació i intimidacióA preguntes del fiscal, Millo ha relatat també que a partir dels plens dels dies 6 i 7 de setembre es van començar a produir «accions de fustigació i intimidació a institucions i empreses». Segons ha dit, es van produir entre 100 i 200 accions d'aquest tipus i hi havia una situació que defineix com «kafkiana» perquè es demanava a empresaris que, un cop s'apliquessin les lleis de desconnexió, a quina «llei farien cas, si a l'espanyola o a la catalana». «És kafkià perquè mai hi hauria una doble legalitat paral·lela», ha manifestat.

Clima de «conflictivitat»

Clima de «conflictivitat»Millo ha descrit una situació de «clima de conflictivitat» a partir de mitjans de setembre, amb episodis «d'assetjament, fustigació i violència». Per exemple, ha dit que es va «intimidiar i impedir l'acció de la policia judicial» no només el 20-S, sinó altres vegades que les policies estatals actuaven per intentar comissar material del referèndum. Ha descrit «assetjament a agents» davant dels hotels on s'allotjaven o de casernes de la Guàrdia Civil, «llançament d'objectes incendiaris» o accions a la delegació del govern espanyol o a les subdelegacions a Tarragona, Lleida i Girona. També ha recordat una pintada "amenaçadora» contra ell que afirmava 'Millo mort'.

L'exdelegat ha deixat clar que hi havia grups de persones que se manifestaven pacíficament, però que altres ho feien amb «clara violència». «Hi havia concentracions pacífiques i altres de violentes, amb agressivitat, assetjaments, atacs a persones», ha dit.