Els comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O van declarar que no podien arribar a tots els punts de votació, on els esperaven activistes «molt violents» que van oferir una «resistència brutal», davant uns mossos que no només no van complir, sinó que els van entorpir i van espiar.

En el judici del procés al Tribunal Suprem es van escoltar ahir les primeres testificals de comandaments policials, amb l'interrogatori al cap de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, Sebastián Trapote, i el seu homòleg a la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, que van reconèixer que era una «utopia» esperar que els Mossos impedissin el referèndum i que ells arribessin a tots els centres.

Com van fer els seus superiors polítics davant el tribunal, els dos comandaments han descrit la violència que van patir els agents que intentaven impedir l'1-O «ens tenien ganes», va dir Gozalo i van denunciar la presència de «cadenes humanes» que van intentar impedir per la força que entressin i sortissin dels col·legis.

Gozalo, que mesos després de l'1-O va ser promocionat a tinent general, va admetre que «ni de broma» podien arribar als més de 1.500 punts de votació: «Era una utopia molt elevada arribar a tots», va apuntar.

I això, en un context en el qual, segons Trapote, tampoc es podia pretendre que els Mossos complissin l'ordre d'impedir el referèndum: «Era una utopia, dos mossos no poden entrar en un col·legi a fer una intervenció perquè el que tenien allà davant els ho va impedir».

«Llenguatge prebèl·lic»

Gozalo, que ha qualificat de «prebèl·lic» el llenguatge dels CDR quan cridave a «defensar les urnes i la república» l'1-O, ha anat fins i tot més enllà en la seva crítica als Mossos en advertir que no només van tenir de forma generalitzada una actitud passiva, sinó que aquell dia agents de la policia catalana van fer seguiments a les seves unitats, van oposar en ocasions resistència quan anaven a intervenir i van rebutjar ajudar-los.

Segons Gozalo, van sospitar dels Mossos des del 19 de setembre, quan la Policia autonòmica va tardar 40 minuts a auxiliar-los durant el registre d'Unipost i ell va veure que «alguna cosa» estava «fallant».

Unes «ombres de dubte» que ha dit que es van constatar ja l'1-O, quan els Mossos van desplegar un dispositiu «escassíssim».

Davant la passivitat dels Mossos, les unitats d'intervenció de Policia Nacional i Guàrdia Civil es van haver de desplegar pel seu compte, i es van trobar als col·legis «cadenes humanes» que van exercir una «resistència brutal» i «molt violenta» per impedir que retiressin urnes, segons Trapote. És més, va dir que els concentrats per impedir que la Policia requisés urnes els rebien amb una gran «virulència i agressivitat», els agredien i copejaven. «Si era difícil entrar, a vegades era pitjor sortir».