La Generalitat va prometre a dos proveïdors que es van reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira per oferir-los un sistema de votació electrònica per a l'1-O, que no va fructificar, que un tercer els pagaria el servei perquè tenien els comptes bloquejats, segons ha declarat l'empresari Quim Franquesa en el judici del procés. Franquesa, juntament amb l'informàtic Vicent Nos, va oferir un sistema de vot electrònic per un preu d'entre 400.000 i 500.000 euros.

Per la seva banda Teresa Guix, una dissenyadora gràfica que va realitzar el web «Pacte paper referèndum», que va afirmar que va emetre una factura al maig de 2017 a la Generalitat per 2.700 euros però que, després de ser citada per la Guàrdia Civil, va remetre una factura negativa perquè va pensar que «era millor anul·lar» per «no tenir cap problema». De la seva banda, Olga Solanas, cap de l'empresa Focus Media, és l'única dels proveïdors que encara reclama a la Generalitat l'abonament dels treballs, és a dir, la compra dels espais publicitaris en premsa escrita per 130.000 euros. Ferran Burriel de Nothingad Comunicació va explicar que la Generalitat li va encarregar inserir en mitjans d'internet anuncis sobre la campanya del registre de catalans a l'exterior, pel que va emetre una factura de 80.440 euros, si bé després va rebre una altra en negatiu de la Generalitat, que no va reclamar. Xevi Xirgo, director del Punt Avui, va reconèixer que va difondre l'anunci de les vies del tren de forma gratuïta, cosa que no és habitual llevat que l'empresa consideri que es tracti de transmetre valors fonamentals.