Abans d'ahir a la tarda, després de la declaració d' Antonio Puigserver, Secretari Tècnic del Ministeri de l'Interior i encarregat dels Mossos quan el 155 (manifestà que li havien estat «lleials»), hi va haver l'esperada declaració de Diego Pérez de los Cobos, coordinador responsable del dispositiu de l'1-O, ara cap de la Comandància de la GC de Madrid. Aquest senyor, fill d'un militant de Fuerza Nueva i germà de Francisco, expresident del TC (2013-17), fou acusat de tortures pel cas Urra i el 23-F es presentà voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla uniformat per donar suport a la insurrecció. Val més recordar-ho. Com ja havia fet el matí Millo, l'home anà a totes: abundà en els camins de la violència (parlà de «parapets humans» i «d'encaputxats»), per la conspiració («els grups estaven perfectament organitzats»), amb dues novetats: acusant en el possible Puigdemont (la Junta de Seguretat del 28-IX fou kafkiana) i, sobretot, el Major Trapero (no van col·laborar l'1-O.) Ahir l'home va continuar amb la cançó enfadosa. Davant dels advocats, va quedar clar que la instrucció de Magistratura demanant preservar «la convivència ciutadana» per damunt de l'eficàcia no la va entendre pas de la mateixa manera que ho entenia el Major.
El seguí Montserrat del Toro, Secretària judicial del Jutjat 13, que només s'adonà del tumult davant de la Conselleria d'Hisenda, confongué la veu de Forcadell amb la de l'speaker de l'escenari i, després de 17 hores de registre en despatxos i ordinadors discutibles d'acord amb l'ordre judicial que duia, nerviosa i disgustada davant la concentració, li va venir cangueli a l'hora de sortir. Fins i tot demanà un helicòpter! Sort que els mossos la van ajudar a saltar per un terrat (no «teulat») fins al Coliseum! Els directors de l'hotel Gaudí de Reus i Travé de Figueres van resultar intranscendents. Acabà la sessió maginal Pedro Buil Armengol, pràctic titular del Port de Palamós: volia posar en destret el conseller Rull i sortí amb la cua entre les cames.
