El responsable de la coordinació policial per frenar l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, va titllar ahir «d'insuficient, inadequat i ineficaç» el dispositiu dels Mossos l'1-O, un pla «més encaminat a facilitar la realització del referèndum il·legal que a impedir el seu compliment».
De Los Cobos es va pronunciar així en la seva declaració com a testimoni durant el judici del procés, en el qual va concloure que els Mossos van actuar amb «passivitat absoluta», inclosos els 233 centres en els quals havien demanat suport, però en alguns més -deu o onze- on «van intentar obstruir físicament l'actuació» de la Policia o Guàrdia Civil arribant a provocar situacions «delicades». Com ja va fer davant del jutge instructor, el coordinador de l'operatiu policial va titllar «d'estafa» el pla dels Mossos, des de la seva concepció amb «binomis» d'agents sense capacitat per actuar, fins a la seva aplicació: «El mecanisme estava fet perquè no funcionés». El dispositiu de binomis «no va servir per a res, res més que per disseminar la força i fer-la inoperativa», més quan el nombre d'agents desplegats era «insuficient». Era «més contraproduent que beneficiós», perquè les parelles de mossos a la porta dels centres donava aparença d'institucionalitat, a l'hora que deixaven en evidència els policies i guàrdies que anaven a acomplir el mandat judicial. El coronel va explicar que fins a la matinada de l'1-O el seu equip treballava amb un escenari A i un escenari B. L'escenari A passava perquè els Mossos complissin el seu mandat i la Guàrdia Civil i la Policia els donessin suport. En aquest cas, els 6.000 agents desplegats haurien estat «suficients» per acomplir l'ordre judicial. Però el B implicava que es constatés la sospita que el dispositiu dels Mossos no serviria per acomplir l'ordre judicial d'impedir l'1-O i, a primera hora del matí, es va confirmar que reunia les tres condicions: «Insuficiència, inadequació i ineficàcia». Per això no va entendre que a les 9 del matí Ferran López, el número 2 d'el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (del qual va dir que s'havia «alineat» amb el Govern), li enviés un correu demanant reforç a 233 centres de votació. Una petició «tardana i excessivament voluminosa», segons les seves paraules. Segons el seu parer, hauria tingut sentit si haguessin anat sol·licitant els reforços a poc a poc i ells haguessin actuat, però la realitat no va ser aquesta. Més quan els Mossos havien anat als locals a informar que hi anirien a les sis del matí i que si hi havia masses de persones no desallotjarien.
«Dues sorpreses»
De manera que va concloure que haurien d'actuar per «pròpia iniciativa» i va suspendre les quatre reunions de coordinació previstes perquè no tenien sentit en haver desaparegut el primer requisit de la coordinació: «la unitat de propòsit». En definitiva, segons Pérez de los Cobos, al matí de l'1 d'octubre del 2017 va haver-hi «dues sorpreses» que el van obligar a cancel·lar el dispositiu de coordinació inicialment pactat amb la Policia Autonòmica: «La inactuació dels Mossos» i la «violència de les muralles humanes» organitzades.
