Els observadors internacionals coordinats per International Trial Watch (ITW) han advertit aquest dilluns que l'interrogatori de la fiscalia a Jordi Cuixart "criminalitza" el dret de manifestació. També critiquen les "restriccions" al visionat de documents i vídeos en el torn dels testimonis i que s'hagin barrejat els testimonis de les defenses i les acusacions, així com que no s'hagi establert tot el calendari del judici. En canvi, veuen bé que s'habiliti algun dilluns per alleugerir les sessions.

En el seu informe sobre la tercera setmana de judici, els juristes adverteixen que en els interrogatoris de les acusacions es "deriva de les preguntes una criminalització del contingut material del dret de manifestació". Així, per exemple, en el cas de Jordi Cuixart, "l'interrogatori va estar carregat de preguntes sobre el seu rol de convocant a una manifestació en la que l'únic incident acreditat van ser danys materials a vehicles policials". També se li va preguntar sobre les seves declaracions des del lloc dels fets i per Twitter. "Aquest tipus d'acusacions i interrogatoris desincentiven l'exercici de drets fonamentals, com el d'expressió o manifestació, ja que en tot exercici de manifestació és impossible de preveure fefaentment si es produiran episodis violents i en cap cas es pot atribuir als convocats d'aquestes accions", opinen. "S'ha de ser especialment curós amb el tractament penal de fets que poden estar emparats en l'exercici de drets fonamentals, com recull la jurisprudència del Tribunal d'Estrasburg", afegeix, recordant l'anomenat 'chilling effect' o efecte desincentivador.

A més a més, els advocats recorden que són les acusacions les que han demostrat "sense cap mena de dubte" els fets pels quals acusen.

Els observadors també consideren que a l'inici de la prova testifical "s'observa un possible canvi de criteri respecte a mostrar prova documental, sent més restrictiu que en l'interrogatori dels acusats", cosa que "pot afectar el principi d'igualtat d'armes i el dret de defensa". "Sovint és essencial veure un vídeo o document per validar-lo com aprova", recorden, i lamenten que el magistrat Manuel Marchena exigeixi importants argumentacions per justificar la pertinença de mostrar qualsevol document o vídeo. "Els testimonis poden ser una prova de descàrrec per les defenses, i per això s'hauria de seguir el mateix criteri de flexibilitat", argumenta l'ITW. Tot i que el visionat de documents podria allargar el judici, el dret a un procés sense dilacions "no pot ser invocat en detriment del dret de defensa i menys tenint en compte les altes peticions de presó que sol·liciten les acusacions".

Per últim, els observadors internacionals lamenten que encara no hi hagi un calendari de sessions del judici, sinó que s'informa setmana a setmana, cosa que "limita les possibilitats de desplegar una estratègia de defensa en funció del calendari establert". A més, recorden que la llei preveu que els testimonis de les acusacions declarin abans que els de les defenses. El tribunal pot modificar l'ordre de les testificals "de forma excepcional mitjançant una interlocutòria motivada, cosa que no s'ha fet sinó per diligència d'ordenació de la secretària judicial". Els lletrats, però, valoren positivament que s'hagi habilitat alguns dilluns per fer sessions, cosa que hauria de permetre alleugerir les sessions diàries i no arribar a les 12 hores com va passar algun dia.

Aquesta setmana passada hi ha hagut set observadors d'ITW: Jelle Klaas, advocat penalista holandès i director de litigi de NJCM (Dutch Section of the International Comissions of Jurists); Susanna Marietti, coordinadora nacional de l’Associació Antigone, associació italiana defensora dels drets i garanties al sistema penal i penitenciari durant més de vint anys; Patrizio Gonnella, president de l’Associació Antigone (des de 2005) i Coalizione Italiana per la Libertà e i Diritti civili (des de 2014); Mathieu Crettenand, doctor en ciències de la comunicació i mitjans a la Universitat de Ginebra i expert en processos d'autodeterminació; Iñaki Lasagabaster, catedràtic de dret administratiu a la Universitat del País Basc; Clara Dujardin, advocada penalista i membre del Syndicat des Avocats de France i d'Avocats Européens Démocrates; i Cecile Brandelli, advocada penalista i membre del Syndicat des Avocats de France i d'Avocats Européens Démocrates.

Aquesta setmana els observadors són Gustavo Palmieri, advocat i vocal de la comissió directiva del Centre d'Estudis Legals i Socials i director del Centre de Justícia i Drets Humans 'Eduardo Luis Duhalde' de la Universitat Nacional de Lanús (Argentina); Monica Aranda, professora associada de Dret Penal a la Universitat de Barcelona; Jorge Correcher Mira, ajudant doctor al Departament de Dret penal de la Universitat de València i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya; i Hadi Cin, advocat turc i membre d'Advocats Europeus Demòcrates.